Mas es va entrevistar ahir amb Rajoy a la Moncloa i no va menar gens de pressa al president espanyol. El pacte fiscal pot esperar un any, es veu, i la transició nacional ni se sap quan es posarà sobre la taula. Ara diu que la prioritat són les mesures econòmiques en què l'un i l'altre s'entenen tan bé que sembla que siguen del mateix partit.

Al Principat CiU tiba la corda pertot arreu amb el pacte fiscal: és la seua gran eina, el seu gran argument, la seua forma de posar qui siga contra la paret. I per això resulta tan curiós que el president siga, en canvi, tan tou en la primera reunió amb Rajoy. Més que curiós, molest. Que la crisi és important, ningú no ho posa en dubte. Que Europa colla, és evident. Que la Generalitat de Catalunya ha optat per la via de l'èpica churchilliana, ja es veu clar. Que Mas és un home disposat a aguantar què calga en aquest terreny, també. Cap mena de dubte sobre tot això.

Però cal recordar que CiU governa des de fa un any. Que fa un any va dir que per a presentar les qüestions de fons, ni que fóra el simple concert econòmic, calia esperar un canvi de govern a Madrid. I ara ens diu que cal deixar-los un any --fent una aposta, diu--, abans de parlar amb contundència.

Doncs, fet i fumut, hauran passat dos anys amb bona part del país esperant solucions urgents a una situació d'urgència.

Potser és que el rellotge del president va a un ritme diferent. O potser és que no va a l'hora.

director@vilaweb.cat

Doncs, fet i fumut, hauran passat dos anys amb bona part del país rosegant-se les dents