A Brussel·les fa anys que en parlen. En diuen 'l'ampliació interior'. Interior de què? De la Unió, és clar. Sense pèls a la llengua hi ha qui es demana si no caldria arbitrar una fórmula general per a resoldre els problemes nacionals de la vella Europa, que generalment es redueixen a Escòcia, Flandes, País Basc i Principat. I, casualitat o no, de sobte tots quatre truquen a la porta.

Ahir Escòcia va ser la protagonista principal, car el govern britànic va reconèixer que un referèndum d'independència seria vinculant i va comminar l'executiu escocès a fer-lo abans de divuit mesos --o siga, tot seguit--. D'ací a divuit mesos, doncs, la Unió pot trobar-se amb un problema sobre la taula, el d'acomodar-hi un nou estat. A acomodar-hi estats, ja hi són acostumats a Brussel·les, però aquest seria el primer cas d'un estat que no hauria de demanar d'entrar-hi, simplement perquè ja és a dins. I això marcaria regles i normes, no solament sobre l'acceptació d'un nou estat com Escòcia, sinó també sobre un estat, posem per cas la Gran Bretanya, que ja tens a dins però que s'ha enxiquit.

Posem Escòcia d'ací a divuit mesos --que ja ho veurem--. Posem que Amaiur guanye les pròximes eleccions basques, que segurament també es faran d'ací a divuit mesos. Posem que la situació de Flandes encara es polaritze més --i no perdem de vista que els independentistes flamencs guanyen no tan sols les eleccions flamenques, sinó també les belgues--. I posem que nosaltres, el Principat solament, anem trobant també la via per a avançar cap a la independència.

Molt cecs haurien de ser a la Unió Europea per a no veure que aquesta és una qüestió que han de resoldre d'una manera constructiva i ràpida --no toparan pas ara amb quatre nacions i tres estats. I a Brussel·les, brometes i conyes a banda, no solen badar en aquestes coses.

director@vilaweb.cat

Molt cecs haurien de ser a la Unió Europea per a no veure que aquesta és una qüestió que han de resoldre d'una manera constructiva i ràpida.