Una de les grans conseqüències de l'alternança política és que tothom acaba tastant el pa que, a banda i banda, s'hi dóna. Quan tots els partits han fet d'oposició i de govern, la democràcia sol tornar-se més sensata. Però no acabe de veure prou bé si ací hi ha ganes d'aprendre'n.

Ho dic per les nevades, entre més coses. Va nevar quan manava CiU i ha nevat ara. Fóra bo, per tant, que l'experiència ajudàs CiU a fer una oposició raonable i que ajudàs l'esquerra a entendre millor com funciona tot: a no demanar dimissions exagerades a la primera de canvi, quan torne a l'oposició, o fins i tot a tenir una visió més constructiva d'episodis anteriors.

Ara, en vist d'alguns comportaments d'ahir em tem que no hi ha gaire voluntat d'aprendre'n. La crítica és necessària i un deure polític. Especialment la crítica del govern, que per això és qui té la màxima responsabilitat. Però l'astracanada no és mai bona, tant si ve del govern com si ve de l'oposició. I ahir va haver-hi de tot. Va haver-hi crítiques sensates i mesurades, però també va haver-hi eixides de to poc exemplars. Que siguem en un any electoral no hi ajuda, ja ho entenc, però tampoc no justifica res. I si per un costat el president Montilla va provar de ser sensat i discret, també hi va haver alguna portaveu socialista que va voler fer el viu recordant una festa convergent en una discoteca, en una nevada anterior. No calia, perquè això solament podia suscitar les rèpliques dels convergents sobre on era Saura i si no havia d'haver tornat més aviat de Mallorca. I, francament, a qui interessava aquesta guerreta ahir mentre els camions col·lapsaven l'autopista i la llum no arribava a centenars de pobles? Una mica més de responsabilitat no hauria fet mal a ningú, sobretot pensant en la gent que tenia maldecaps més urgents que no estar per aquesta picabaralla estèril i malintencionada.

(PD. Dit tot això, no és gens tolerable que un ciutadà d'aquest país haja de passar dues nits fredes sense llum. Punt. No diguem, doncs, milers de ciutadans...)

director@vilaweb.cat

La crítica és necessària i un deure polític. Especialment la crítica del govern, que per això és qui té la màxima responsabilitat. Però l'astracanada no és mai bona.