Opinió
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
Que trobem l'eixida; les eixides
Vicent Partal
01.01.2012
Vicent Partal
09.02.2010
Ara dic que sí, ara dic que no
La successió de les notícies és tan veloç que la polèmica sobre el cementiri d'Ascó sembla vella, oblidada i tot. CiU i PSC van fer llavors un exercici notable de gesticulació contra la instal·lació i van topar amb els seus electes locals. Fins i tot el president Montilla va dir que no i s'ha acabat. Però ahir el delegat del govern a Tarragona, el socialista Xavier Sabaté, va defensar en públic la contrària. I?
Les declaracions, en un article al diari El Punt, han mogut indignades crítiques dels socis del govern. Que han dit que això no podia ser. Que no podia ser que el delegat del govern defensàs en públic una posició contrària a la del govern. I a la del parlament. Però no sé que hi haja hagut cap desautorització formal d'una persona que se suposa que és qui representa al Camp el govern de la Generalitat.
L'afer té un bon punt de complicació. Sempre he defensat que els polítics no depenguessen tant de les centrals dels partits i més dels votants, i per això tendesc a veure amb simpatia tota discrepància amb els totpoderosos òrgans centrals. Però també és veritat que el delegat del govern no és un polític qualsevol i se suposa que a vegades ha de prendre decisions que no li agraden, però que depenen de la posició que adopta el govern elegit per tots els votants i que ell representa: fa d'antena local.
I aleshores em demane si això de Xavier Sabaté d'ahir no és una simple eixida de to d'una persona que ja acostuma a fer-ne, segons que expliquen per allà. O si hi ha res més. Si no som davant un ara dic que sí i ara dic que no. Perquè, en definitiva, ningú no deixa de veure que la gestualitat és determinada per la proximitat de les eleccions i pel càlcul electoral.
Mail Obert
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
El millor per als nostres fills
Marta Rojals
06.02.2012
L’enigma de l’esquizofrènica transició
Xavier Montanyà
03.02.2012
La imaginació té poder
Marta Rojals
30.01.2012
Boko Haram i el laberint nigerià
Xavier Montanyà
27.01.2012
Qui estigui lliure de descàrregues
Marta Rojals
23.01.2012
Crítica de ‘Palace’, la sèrie
Marta Rojals
16.01.2012
Fraga, la mort
Xavier Montanyà
16.01.2012
Del cavall rebaixat...
Marta Rojals
09.01.2012
Quan Barcelona ballava cocaïna en flor
Xavier Montanyà
04.01.2012
Nadala de la cobla dels cecs
Xavier Montanyà
27.12.2011
Miniviure per minitreballar
Marta Rojals
18.12.2011
La manipulació de la primera víctima d’ETA
Xavier Montanyà
14.12.2011
Futbol de fantasia
Marta Rojals
11.12.2011
Europa contra Europa
Xavier Montanyà
09.12.2011
Generació D
Marta Rojals
05.12.2011
Coronel Ojukwu, in memoriam
Xavier Montanyà
02.12.2011
Si tu retalles fort per ‘quí...
Marta Rojals
28.11.2011
Lectures d'hivern
Xavier Montanyà
24.11.2011
Amunt, que fa pujada
Marta Rojals
21.11.2011
Una democràcia tarada d’origen
Xavier Montanyà
18.11.2011
Vendre la casa i anar a lloguer (II)
Marta Rojals
14.11.2011
Mascarell: la cultura és ell
Xavier Montanyà
09.11.2011
El Facebook que ens ha matriculat
Marta Rojals
07.11.2011
To de re per a mandolina i clarinet
Xavier Montanyà
04.11.2011
















