Ahir va ser una jornada negra a la borsa espanyola. És normal. L'economia espanyola va molt tocada i no té marge de maniobra. El mal és que el marge de maniobra europeu també és limitat. Perquè l'euro hauria d'haver portat més Europa política, però no ha estat així.

I el resultat és un desfasament infernal. El govern espanyol no pot prendre mesures, ni grans ni petites, jugant amb la moneda. Abans de l'euro ja hauria devaluat la pesseta, posem per cas. Però ara no té aqueix instrument essencial de la política econòmica, que és el control de la moneda.

I qui en té el control, Europa, no té el poder polític per a fer funcionar com caldria l'autonomia espanyola. Brussel·les no pot forçar Espanya a prendre les mesures polítiques i econòmiques que hauria d'adoptar per salvar aquesta crisi tan greu, i es troba, per tant, a mercè de les improvisacions del govern espanyol, que ahir pregava a Washington en un acte, si més no, xocant.

I la pitjor de totes,és que no hi ha temps d'improvisar. El galop del pànic és això que vam veure ahir i, aquest cavall desbocat, ningú no sap qui l'aturarà, perquè no és clar ni qui és el genet. Necessitaríem més Europa, però els estats la frenen, una història que es va repetint des del Tractat de Maastricht, d'un 1992 que ja comença a ser remot.

director@vilaweb.cat

Europa, no té el poder polític per a fer funcionar com caldria l'autonomia espanyola.