Ahir vaig anar a la Faràndula de Sabadell a veure l'acte que convocava l'ANC i on parlaven, entre més però fonamentalment, Josep Rull per CDC, Oriol Junqueras per ERC i Quim Arrufat per la CUP. Hi parlava molta més gent, però la imatge poderosa era la d'ells tres dalt l'escenari escoltant-se els uns als altres i complementant-se els uns als altres. El públic, que omplia a vessar, literalment, el teatre, els va aplaudir amb ganes. Crec que no únicament per què deien, sinó perquè hi eren junts.

Hi havia anunciada també la presència de Dolors Camats, d'ICV. Finalment no hi va acudir i els organitzadors van dir que era perquè l'acte era massa independentista. Em sorprèn, però no tinc cap argument a oposar-hi. Siga com siga, cal dir que una representant d'ICV de Sabadell, Teresa Mira, també va parlar, i va parlar en nom d'Iniciativa. No és igual, però resultava significatiu.

Amb tot, la cosa realment significativa era aquella actitud, que jo definiria de complicitat, que van mantenir els tres dirigents parlamentaris mentre eren dalt l'escenari. En aquest país tot va tan de pressa que no tenim temps de respirar, però veure juntes tres forces tan dispars, coincidint en un objectiu, en un de sol però ben suficient, és una gran notícia.

Ja ho sé que cal més i ja ho sé que no tot serà un camí de roses. Però quan em vaig alçar de la butaca al meu voltant se sentien converses que repetien: 'Així sí, així sí.' I, efectivament, així sí. També amb ICV i, quan siga possible, amb el PSC, I també amb els partits extraparlamentaris, com Solidaritat o Reagrupament, que han treballat molt per a fer possible això.

I aleshores, a veure qui ens tomba...

director@vilaweb.cat

En aquest país tot va tan de pressa que no tenim temps de respirar, però veure juntes tres forces tan dispars, coincidint en un objectiu, en un de sol però ben suficient, és una gran notícia.