La crisi internacional oberta per la concessió de l’asil polític a Julian Assange --amb tantes arestes i tan complicades-- no és en cap cas un tema menor. No ho és perquè pot ser el motiu d'un autèntic incendi en l’Amèrica Llatina, però sobretot perquè pot significar un gest de menyspreu més de les normes democràtiques i de la legalitat internacional, de conseqüències imprevisibles.

La demanda d’Assange ha estat estudiada amb detall per l’Equador i els arguments del país americà són raonables. Que l’extradició a Suècia per aquell estrany cas d’atac sexual és un pas previ a enviar Assange als Estats Units és una presumpció més que probable. Suècia no ha volgut donar garanties que no seria així i, per tant, hem de pensar que el govern suec actua en aquest cas de còmplice del govern dels Estats Units.

I enviar Assange als Estats Units, que el reclama per les filtracions de Wikileaks, seria greu. No solament perquè el jutjarien per un afer indiscutiblement vinculat a la llibertat d’expressió i d'informació al món, sinó sobretot perquè les garanties judicials dels Estats Units en tot allò que fa referència a la seguretat nacional són molt deficients. N'hi ha prou de recordar l’escàndol del penal de Guantànamo. És difícil d'imaginar que Assange tindria un judici just als Estats Units i és greu d'acceptar que puga ser jutjat com a instrument d’unes filtracions d’indubtable interès polític a tot el món.

Finalment, que la Gran Bretanya pense a assaltar l’ambaixada equatoriana de Londres, on és ara Assange, és simplement intolerable. Una ambaixada és inviolable i, si bé és cert que el seu estatus és revocable pel país que l’acull, també ho és que això enmig d’un conflicte com aquest seria una greu violació de l’esperit de la diplomàcia. Molt greu.

Dit això, l’Equador és un país on la premsa no gaudeix de la llibertat necessària i Assange és un egòlatra que ha destruït, tot sol, Wikileaks.

Però aquests arguments no poden prevaler sobre el altres i, a més, si la Gran Bretanya ataca l’ambaixada equatoriana encendrà l'Amèrica llatina. La seua enemistat amb l’Argentina pel conflicte de les Malvines sumada a un atac a l’Equador, en un moment en què la integració del con sud creix i es fa visible, atiarien una reacció a la contra de conseqüències imprevisibles.

Especialment perquè encara pesa en el record que el Regne Units fou extraordinàriament permissiu amb Pinochet en una situació semblant. Quan va ser detingut a Londres perquè Espanya el reclamava per jutjar-lo la Gran Bretanya no va consentir a extradir-lo i va acabar deixant-lo tornar a Santiago, en aquell vergonyós viatge tan difícil d’oblidar. I ara l’ombra del dictador xilè és una herència feixuga.

director@vilaweb.cat

Que la Gran Bretanya pense a assaltar l’ambaixada equatoriana de Londres, on és ara Assange, és simplement intolerable.