Des de que ha començat aquesta crisi, i ja fa quatre anys que dura!, Paul Krugman no ha parat d'avisar, des del seu bloc, que no anem per bon camí. Que l'austeritat forçosa que Europa s'ha posat com a objectiu és una pedra als peus que ens enfonsa més que no ens salva. Ahir encara va anar més enllà.

En efecte, Krugman va demostrar amb xifres que Europa entrava en una depressió molt més profunda que no la dels anys trenta i que els dos anys vinents empitjorarà encara més. Segons ell, milions de treballadors pagaran encara més cara que no paguen ara l'amnèsia intencionada dels dirigents polítics.

Evidentment, l'economista americà no és cap déu. De versions i d'opinions sobre on som i on ens porten, n'hi ha més, és clar. Però la contundència i el rigor del premi nobel potser demana més debat i menys essencialisme. No aquesta 'amnèsia deliberada' de les elits polítiques que es neguen a veure que dur que és el patiment i l'esgotament de les societats europees.

director@vilaweb.cat

Segons Krugman, milions de treballadors pagaran encara més cara que no paguen ara l'amnèsia intencionada dels dirigents polítics.