Recorde el dia que vaig entrar per primera volta a rojadirecta.com: hi vaig trobar el segell del Departament de Justícia dels Estats Units i la plaqueta d'un agent de la Seguretat Interior acompanyant un text que deia (amb un llenguatge clarament militarista) que el domini de la web havia estat 'capturat' per ús indegut de material amb drets d'autor.

La imatge, que encara es pot veure avui, em va impactar. I ahir no vaig deixar de pensar-hi, quan vaig saber que l'FBI havia entrat a Megaupload i l'havia tancat, després de detenir-ne els treballadors i de deixar milions d'usuaris, incloent-hi centenars de milers d'usuaris de pagament, sense arxius i sense explicacions.

Com que la ràtzia contra Megaupload arribava vint-i-quatre hores després de la gran aturada de webs americanes contra el projecte de llei SOPA (la Sinde o Hadopi d'allà), vaig pensar de seguida en una represàlia. Vaig començar a escriure.

Vaig començar a escriure que les guerres, encara que semble mentida, tenen lleis i normes. I que dues de les més sagrades són la proporcionalitat de la resposta i la represàlia. A mi, això d'ahir em semblava una represàlia clara --amb independència de què faça o deixe de fer Megaupload--, i també que era una resposta desproporcionada en la forma, cosa que en un conflicte bèl·lic equival a anar a tot o res, sense gens ni mica de disposició de transigir o de pactar.

Però, quina no fou la meua sorpresa quan, poques hores després d'haver escrit això, veig que això que en diem Anonymous ataca, ni més ni menys, la web del Departament de Justícia dels Estats Units i la tomba. No faig la pregunta en broma: que és una guerra això que passa?

director@vilaweb.cat

No faig la pregunta en broma: que és una guerra això que passa?