Europa féu ahir un pas endavant, insuficient però imprescindible per a resoldre la crisi. I el preu fou ben alt, perquè la Gran Bretanya se'n va desentendre i va situar-se absolutament al marge de tots els altres membres de la Unió. Tant que cal pensar si, no essent part de l'euro, ni de l'àrea Schengen, ni dels mecanismes d'estabilització, la Gran Bretanya és encara dins la Unió o si ja ha començat el camí de l'adéu.

Per a Europa és un colp dur, però per als britànics les coses no són simples tampoc. Perquè resten molt aïllats dins la Unió, que, en definitiva, és el seu principal mercat. Perquè Irlanda s'hi manté i Escòcia rearma encara més el seu europeisme, deixant clar que, si aconsegueix la independència, serà activament pro-Europea.

Cameron va enutjar, a sobre, els seus socis amb uns comentaris fora de to, mentre a casa li creixen els problemes, amb un sector del seu partit que voldria anar més enllà encara i eixir de la Unió. I tot això, per què? Com és que adopta una posició tan dura? Ho deixà sorprenentment clar: per la City.

La plaça financera londinenca és avui una de les indústries més grans del país i el mercat més important del món. Per això el govern britànic no vol disminuir gens la seua autonomia. Per això vol mantenir la lliura, que és, gràcies a això, la quarta moneda mundial. Per això no vol l'euro ni les regulacions financeres que es discutien en la reunió de Brussel·les. La City produeix, tota sola, el 5% del producte interior brut britànic i mou diàriament el 34% de les finances mundials. Són tres-centes mil treballadors en un barri, on habiten deu mil persones, i on tenen una de les seus principals cinc-cents bancs.

Aquesta és la raó per la qual Gran Bretanya s'allunya d'Europa. Segurament per sempre més.

director@vilaweb.cat

La plaça financera londinenca és avui una de les indústries més grans del país i el mercat més important del món.