Aquests dies, com deveu pensar-vos, moltes de les meues converses i molts dels correus que m'envien són al voltant del cas Vilaró. I la pregunta més freqüent que em fan, no la puc respondre: per què? Per quina raó el batlle de Barcelona s'embolica en un afer com aquest.

Supose que deu tenir una resposta, tot i que sincerament em costa molt d'imaginar-la. I he de dir que jo tampoc no ho entenc. No entenc que un ajuntament adopte una posició tan desproporcionada, i encara ho entenc menys en campanya electoral –encara que em preocupe ben poc la seua sort.

L'afer Vilaró és un afer fosc, estrany, que el batlle no pot explicar d'una manera clara i senzilla. És ben cert que no és l'únic cas estrany que porta a l'esquena el batlle Hereu; el cas Itziar González encara ho és més, però el cas Vilaró és dels més cridaners.

Dos anys i mig després dels fets només ens posaríem d'acord a afirmar que encara no és clar què va passar i que el senyor Vilaró no va aconseguir que el tribunal li donàs la raó en el judici contra els mossos, judici que no va poder guanyar.

L'afer Vilaró és, a més, un afer lleig. És abundant i indiscutible la documentació sobre les maniobres de l'ajuntament per a amagar constantment la informació del cas. Els informes contundents i professionals dels Mossos d'Esquadra són un contrast feridor amb les versions incongruents que escampa el cap de la guàrdia urbana. I a conseqüència de tot plegat, a l'ajuntament mateix el PSC s'ha quedat absolutament sol, perquè els altres quatre partits, del govern i de l'oposició, de dretes i d'esquerres, li repeteixen que ja n'hi ha prou, que ja està bé. La mobilització en suport de VilaWeb, professional i ciutadana, encara projecta més ombres sobre el batlle i la seua obcecació. I fa més grossa la pregunta: per què?

Puc entendre que el batlle Hereu tinga un punt de vista distint del meu, però l'aïllament polític en què viu aquest cas és objectiu; això no pot ni negar-s'ho a ell mateix, després de la votació de la setmana passada. I per més crèdul que siga, a la vista dels documentats dossiers dels mossos, o de les conclusions de la jutgessa, no pot ser que no s'adone que la versió dels seu subordinat no solament no concita unanimitat sinó que és molt discutida. I no cal ser un gran mestre de la política per a entendre que, en aquests moments, al PSC, amb un peu fora de l'alcaldia, no li interessa gens, menys que mai, una contraposició d'aquestes dimensions. I doncs? Per què, senyor Hereu?

Únicament puc pensar que som davant un fet molt excepcional i que per això la normalitat del procés democràtic resta en dubte. Perquè, aquesta querella, no l'entén ningú, ni els periodistes, ni els polítics tret del grup local del PSC –però tan solament el grup local–, ni els ciutadans, ni Europa i, malgrat això, ell s'entesta a continuar-la. Per què, senyor Hereu?

director@vilaweb.cat

L'afer Vilaró és un afer fosc, estrany, que l'alcalde no pot explicar d'una manera clara i senzilla.