Autor Xavier Montanyà

BONGOVILLE - 8

La 'tontine'

Plou. La 'tontine' se celebra, sota un cobert improvisat, en un pati interior, entre barraques de fusta i de llauna. Al mig, presidint, una taula amb tovalles on seu la presidenta. Quadern, llapis, i posat solemne. Sota un drap de coloraines hi ha una pila de plats, forquilles i culleres. Als bancs que l'envolten, alguns d'improvisats amb un tauló i dos troncs, hi van seient les dones a mesura que arriben, molt ben vestides, perfumades i pentinades. N'hi ha que duen una cadira o un tamboret. Més enllà, una dona gran vigila unes olles immenses, posades al foc. Prepara el menjar per a la festa final. Fa olor de vedella bullida, arròs i brou vegetal. Només hi ha quatre homes i una trentena de dones. La 'tontine' és cosa de dones. Avui recapten diners per a una que té el pare molt greu i no pot pagar les medecines ni l'hospital. La que porta la veu cantant, enèrgica i resolutiva com un general, va cantant els noms del quadern, un per un. Bouyomba, Agustine! Boungoulou, Gladys! Anaga, Françoise! Les al·ludides aixequen el dit, treuen uns bitllets rebregats del plec del vestit o de la pitrera i els donen a la que hi ha asseguda a terra, al costat de la generala. Ella els compta en veu alta. La generala pren nota. 30.000 francs! Sí. Cop de cap, i a la ribella! I així va passant la tarda. N'hi ha una que s'adorm. Cada dos per tres esclata alguna discussió pel recompte dels diners. N'hi ha una que protesta, diu que ella hi ha posat molt i les altres no, i vol que n'hi tornin. Totes hi intervenen, i després d'un gran guirigall, l'ordre es restableix, de cop, quan la generala fa un crit imposant-se. Silenci. Els quatre homes presents, callen i escolten i, després de fer uns quants cops de cap, que provoquen el riure general, acaben adormint-se, com si ja se sabessin el final de la pel·lícula. Són els quatre que queden vius, i considerablement embriacs, de la tabola de la nit passada. Esperen el menjar i el ball final. Els diners recaptats es tornen a posar en funcionament a les xarxes de solidaritat comunitària. Serviran per a les coses necessàries. Són diners comunitaris que un dia tornen quan et fan falta a tu. A diferència de l'acumulació i l'especulació que es practica a occident. Si aquestes formes de solidaritat familiar, clànica, provenen de velles formes d'organització social, anteriors al colonialisme, per què deia Hobbes que, a l'origen, 'l'home era un llop per a l'home'? La cosa certa és que al final hem acabat essent-ho. Ens han fet i fan comprendre el món a l'inrevés? L'ajuda veritablement útil a l'Àfrica seria un canvi profund del nostre model econòmic i social i el capgirament radical de la nostra idea de desenvolupament capitalista. Les ONG haurien de treballar en aquest sentit, crec, i actuar a Occident. Per comptes d'exportar els models del nostre món decadent, que fa aigües per totes bandes. Som nosaltres que hauríem de ser descolonitzats.

Cuina 'tontine'

'Tontine'

Articles de la sèrie

Altres sèries