Bongoville

VilaWeb

  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 7

    Pervivència de l'esclavatge

    El treball esclau, a l'Àfrica, ha persistit fins avui, sota unes altres formes El capitalisme occidental s'ha adaptat cínicament a l'aparició de lleis, diguem-ne, més humanes








    Malgrat l'abolició de l'esclavatge i les declaracions de drets humans, el treball esclau, a l'Àfrica, ha persistit fins avui, sota unes altres formes, legals o permeses, d'explotació del treballador negre. Les multinacionals que exploten els recursos naturals africans, actuen en uns quants països, i moltes apliquen el sistema colonial d'organització del treball: l'aïllament dels treballadors a la plantació que, en canvi, posa a disposició seva escola, economat, i potser casa i dispensari. Com en el colonialisme antic. Malgrat les independències, les multinacionals occidentals continuen omnipresents al continent. El capitalisme occidental s'ha adaptat cínicament a l'aparició de lleis, diguem-ne, més humanes, més 'sostenibles' per a les anomenades democràcies occidentals. L'explotació de l'home continua com en segles passats. 'Nosaltres teníem un hospital i tot a la plantació!', comenten ufans, dit enlairat, els vells colons catalans de la Guinea Equatorial. L'hi tenien, sí, de la mateixa manera que una empresa de transports té un taller mecànic: per a adobar les eines de treball. 'Portàvem treballadors nigerians, amb contracte, i cada mes, del sou, en retiràvem una part, que s'ingressava a Curadoria Espanyola, de manera que, quan s'acabés el contracte, tinguessin uns estalvis 'obligatòriament fets'. Xantatge? Segrest encobert? Fernando Morán, que havia tingut càrrecs ministerials a l'època colonial, em va confessar un dia que els contractes que els empresaris catalans feien signar als nigerians no eren rescindibles i eren pagats, en part, en espècies. 'Allò era la pervivència del tràfic d'esclaus!', em va dir. Això era els anys 60. Avui la base del sistema continua essent pràcticament la mateixa. En el fons, al cor de la nostra societat, d'arrel, hi perviu el mateix racisme, idèntic, de segles enrere: tenim dret d'explotar-los perquè són inferiors. Però ara no ho formulen així, simplement ho practiquen i, per dissimular i justificar la seva presència allà, moltes d'aquestes multinacionals dediquen una petita part dels ingressos a obres de caritat i de cultura, que s'encarreguen de publicitar els mitjans de comunicació afins, amb l'ajuda dels seus sequaços, les elits corruptes del poder africà, que ells posen i mantenen en el poder. Són els bons sentiments sostenibles dels senyors de la Shell i la Total, o la Nestlè o els del grup belga Siat, amb la valuosa col·laboració de nens i nenes blanquets, i de bona família, disfressats de Coronel Tapioca. A la seva web es poden apreciar les dimensions del grup, i les seves 'preocupacions' socials i ambientals. Siat vol dir: Société d'Investissement pour l'Agriculture Tropicale. Finesa digna de Leopold II, rei dels belgues, genocida que mereixeria de figurar en els llibres d'història al costat de Hitler i Stalin, però que, simptomàticament, ha passat desapercebut.