Autor Xavier Montanyà

BONGOVILLE - 5

Solidaritat africana

Madame Claire està socarrimant un dels gats per cremar-li tot el pèl. És una mena de ninot rígid carbonitzat. L'agafa per la cua, i el va girant, banda i banda, damunt les flames. El cadàver em mira. Em pasa pel cap a tota velocitat una escena de "La llavor del diable", de Roman Polansky. S'ajuda amb un ganivet molt fi, que li pentina la pell, llençant al foc manyocs de pèl carbonitzat, que espurneja i treu fum. "Ara hi ha una esperança, amb les eleccions. Però faran trampa, com sempre. Hi ha massa gent que cobra de l'administració sense sortir de casa. O que són analfabets totals i tenen càrrecs amb oficina, aparell d'aire condicionat i secretària. Són els que manen, els rics. Ells s'hi oposaran, sí". Em mira fixament. Serra les dents. Es mira el gat i, amb un moviment suau, precís, de violinista, li talla el coll, i el sosté per la cua, mentre es desagna cap per avall. La gazel·la presideix l'escena, penjada d'una branca per les potes del darrera. Ja s'ha desagnat. Li penja una gota de sang del morro. El ganivet li obre el ventre en canal i, com si hagués esclatat una acordió, els budells es precipiten en massa a l'exterior, amb força, en desordre, com les molles d'una butaca rebentada. Sonen els primers compassos de la cançó "Le pays va mal", de Tiken Jah Fakoly, "Le Caméléon". "Comme le caméléon sans couleur, notre caméléon est sans parole. On peut trahir une personne, mais on ne trahit pas tout un peuple". El mòbil!. Madame Claire se'l treu d'un dels plecs de la cintura del "pagne", la tela de mil colors que, embolicada al cul amb exquisida elegància, li fa de faldilla.

"Hi ha un problema", em diu quan penja el telèfon. "Sóc d'una associació de dones que, principalment, viuen a la colònia de la empresa Siat, a la plantació de cautxú. Estem organitzades i ens ajudem quan alguna té un problema. També compartim despeses comunes. Cada setmana una s'encarrega de comprar per totes l'oli i el sabó. D'això se'n diu la tontine. Hi vaig aquesta tarda, si vols venir. En acabar la reunió, hi ha menjar preparat i ballem. Després del treball, fem una festa!". La tontine per les dones africanes és emblema de llibertat, solidaritat i autosuficiència. No té només una funció financera. Segons l'economista francès Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement, sobretot juga un paper important d'integració social en el context actual de la crisi. És un mecanisme de prèstecs i deutes amb un principi de rotació interior. Mentre que no hagis reemborsat els diners que t'han deixat, deus una visita. M'interessa la tontine. És una mena de sistema llibertari d'organització de la societat africana. Si s'organitzés a gran escala, acabaríen amb els bancs. Qui els ha dit als nens i nenes europeus de bons sentiments que els africans necessiten la seva ajuda?

Claire gats cremats

Les bessones collint aigua

Articles de la sèrie

Altres sèries