Autor Xavier Montanyà

BONGOVILLE - 4

Madame Claire

Madame Claire regenta un hotel de carretera prop de Oyem, on comença la selva. Té dues filles bessones i, malgrat que en la tradició africana els fills bessons poden ser una maledicció, ella i les seves filles són molt estimades a la regió. Serà perquè les nenes no s'hi assemblen gens l'una a l'altra? Cada dia es lleva a les cinc i cuina bunyols que les nenes venen al mercat i per les vil·les dels voltants. "Quan va morir Bongo, l'exèrcit va sortir al carrer, però no va passar res. La gent ho va considerar normal. Se'n van alegrar. Ja era hora. Bé, sí, alguna cosa va passar... Aquí prop, a la carretera, es va trobar un home mort. Li havien tallat la llengua i el penis. El van deixar allà al mig per simular un accident, però tots sabem que era per fer "la medicine", la màgia negra. És perillós. A la nit, s'ha d'estar atent, la gent fa coses rares, es poden endur les criatures per a fer sacrificis. Amb les eleccions serà pitjor. Segur. Molta gent té por. Molts marxaran de la ciutat i aniran als poblets amb la familia, per si de cas. La gent té por".

Mentre parlem, les nenes i ella preparen el dinar. Hi ha molt feina. Avui els germans grans han tingut sort i han tornat de la selva amb una gazel·la, un armadillo, dos gats reials, una mena de rata gegant i un tros de pitó. Fa un metre de llarg i gairebé un pam de diàmetre. Treu una sang vermella i espessa, com de persona. Se l'han repartit entre diversos caçadors. Funcionen com una comunitat. Per caçar la serp, que posada dempeus pot arribar a fer cinc metres, cal una escopeta, que ells no tenen. Ells cacen amb un parany de filferro, una mena de nus escorredís, que escanya les bèsties. Avui, li han canviat al veí dos gats per un tros de pitó. La pitó és molt bona, està a mig camí entre el conill i el llom, i amb molt de picant és deliciosa. Els gats, no sé. Tenen un "rigor mortis" que impressiona. Veure'ls garratibats, amb mitja llengua fora, la cua rígida i el coll tort, contrau l'estòmac. Les nenes han bullit l'armadillo, que és gros com un conill vell de gàbia. Amb un ganivet ben esmolat i els dits, les dues perfectament compenetrades, li van arrencant les escates. A la cua hi ha les més fàcils, les més dures són al llom. La bèstia treu ben bé quinze centímetres d'una llengua vermella i prima, com una tallarina. Sembla la d'un os formiguer, penso, recordant els tebeos de l'infantesa. "Compte, no us talleu!", diu la mare, que les vigila tota l'estona de cua d'ull.

Madame Claire

Articles de la sèrie

Altres sèries