Bongoville

VilaWeb

  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 18

    Albert Schweitzer i el racisme positiu

    'Per als negres he forjat la frase: Jo sóc el teu germà, però el teu germà gran.' La clau, me la dóna Ali A. Mazrui, un dels intel·lectuals africans actuals més importants








    A Lambarene hi ha l'hospital que va fundar el doctor Albert Schweitzer, l'any 1913, a la vora del riu Ogooué. Aquest home és un dels grans exemples històrics de la bondat i generositat del blanc envers el negre, virtuts que el van fer mereixedor del Premi Nobel de la Pau l'any 1953, amb els diners del qual va construir el poble de leprosos Village Lumière. Més prohoms de la Pau: Kissinger, Al Gore, Obama... L'hospital sembla excel·lent. Té uns quants pavellons d'especialitats: un de leprosos, urgències, laboratori, i és situat en un paratge idíl·lic. Les consultes ja no són gratuïtes, com abans, però els preus són molt assequibles. Es veu que Schweitzer era un savi excepcional: metge, escriptor, compositor, filòsof i teòleg. Per les visites que rep el seu museu personal i per la cara que hi fan els visitants, molts són jovenets cooperants, en dedueixo que, per ells, Schweitzer és com pels cristians un sant. Tot i que l'envolta un aura de bondat, llegint una mica la seva obra no costa gaire de veure que era un gran racista. Un racista bo, com tants que encara corren pel món. Llegeixo alguns dels seus llibres. N'extrec algunes frases: 'El negre és un veritable nen... I amb un nen no s'aconsegueix res sense autoritat... Per als negres he forjat la frase: Jo sóc el teu germà, però el teu germà gran.' Schweitzer combrega totalment amb les idees d'explotació colonial, del treball obligatori, de 'cristianitzar'. Parla de 'recaigudes' quan els 'seus africans' tornen a creure en les seves tradicions, no creu que mereixin tenir una educació escolar gaire àmplia i, molt sovint, els designa com a primitius o salvatges. Encara que avui ningú no gosi expressar-se en aquests termes, en el fons, el to del doctor, superior i benefactor, no difereix de la mirada que la majoria de blancs projecta avui sobre els africans. La clau, me la dóna Ali A. Mazrui, un dels intel·lectuals africans actuals més importants, en l'assaig 'Dr. Schweitzer's Racism'. Hi ha tres tipus de racisme, sosté Mazrui: el maligne, que implica oposició i violència; el benigne, igualment etnocèntric, però sense agressió; i el benvolent, que implica superioritat racial amb disposició de posar-se al servei de l'inferior. Aquest era el del doctor. I el de molta gent, em penso. Com a intel·lectual, explica, va passar molts anys al Gabon sense estudiar el pensament africà, però, en canvi, sí que va fer un estudi sobre l'hinduisme, i això que no havia posat mai els peus a l'Índia. 'Podria ser acusat, escriu Mazrui, de comportar-se com si l'únic africà bo fos l'africà malalt.' Avui, constata Mazrui, la majoria de les universitats nord-americanes estan encara entre el racisme benigne i el benvolent, el de Schweitzer. I per extensió hi està, diria jo, tota la cultura occidental. Nosaltres mateixos, per a entendre'ns.