Autor Xavier Montanyà

BONGOVILLE - 16

Obama, en el punt de mira

Tota l'Àfrica vigila el més mínim moviment d'Obama i n'analitza meticulosament les paraules. Obama és l'esperança, però el seu discurs d'Accra, el juliol passat, no va pas convèncer tothom. Els africans esperen atentament el seu pròxim moviment.

'Països com Kenya tenien una renda per càpita superior que no la de Corea del Sud quan jo vaig néixer. Ara, aquests països han anat endarrere', va dir Obama, per exemple. És una de les frases que molts analistes africans han considerat injusta. No va dir, per exemple, que Corea del Sud es va beneficiar del fet que s'hi van establir deliberadament indústries de manufactura nord-americanes, japoneses i europees per bastir una economia forta que posés en evidència el règim comunista de Corea del Nord. És una dada important, que els crítics li retreuen sovint. És ben senzill què ha de fer, segons ells. L'única manera de canviar això, l'única cosa que cal fer, ni més ni menys, és capgirar el sistema d'intercanvi global de mercaderies i primeres matèries. Treballin com treballin els africans, la seva habilitat per a sobreviure econòmicament no depèn del seu esforç, sinó dels preus del mercat internacional. Dels centres on es fabriquen molts productes que després ells han d'importar a preus escandalosos, comparats amb els baixos preus a què han venut les primeres matèries. Aquí hi ha la clau. O n'hi ha una. Es podria fer un control jurídic i penal seriós de l'expansió capitalista mundial? Per exemple, que les grans empreses de la pesca congelada, entre les quals hi ha Pescanova, que treballa a Moçambic, deixin d'arrasar la vida marina dels països africans, o que les empreses de fusta occidentals la paguin a un preu digne per tal d'aturar el saqueig de les selves tropicals del Gabon, de Guinea o del Camerun. O que les grans petrolieres deixin d'arrasar l'ecologia i la vida de les persones del Delta del Níger, per exemple. Hi ha ningú aquí disposat a decréixer perquè els africans puguin sortir de la misèria? No ho sé, però ni tan sols s'intenta, em sembla. Contràriament, què fem?: mantenir en el poder, o posar-n'hi, dictadors que afavoreixen els nostres interessos, en canvi d'enriquir-se ells a costa de la pobresa dels seus conciutadans. I ajudar, cooperar i ser solidaris, que fa bonic i compensa. No és contra la pobresa que s'ha de lluitar, sinó contra la riquesa. Rosa Luxemburg va predir que el capitalisme ampliaria les fronteres del mercat per a sobreviure, que li caldria explotar més gent, més classes socials de tot el món. I així ha estat. La Rosa Luxemburg, la van matar els socialdemòcrates, per cert.