Bongoville

VilaWeb

  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 15

    Obama, fes alguna cosa!

    Obama oblida que els governants africans corruptes se sostenen perquè Occident ho permet A 'l'Àfrica, la sang cau sobre ciment, no fructifica, no serveix de res morir lluitant'








    'Obama, fes alguna cosa abans d'anar-te'n!', cridaven les dones d'Accra (Ghana) el juliol passat, quan va sortir a saludar. El president dels EUA acabava de fer un discurs històric al parlament ghanès, la seva estrena a l'Àfrica negra. 'El futur de l'Àfrica depèn dels africans', va dir unes quantes vegades. 'El desenvolupament depèn del bon govern..., una responsabilitat que només els africans poden assumir'; 'la repressió pot adoptar moltes formes i massa països, fins i tot els que celebren eleccions, són turmentats per problemes que condemnen els seus ciutadans a la pobresa. Cap país no crearà riquesa, si els seus caps exploten l'economia per enriquir-se ells mateixos...'

    Paraules boniques, però no complertes. És clar que cal governar honestament i no ser corruptes. És evident. I és clar que aquest és un dels mals principals. Però, Obama oblida que els governants africans corruptes se sostenen perquè Occident ho permet. Les denúncies constants contra individus com Bongo, Mugabe o Obiang no serveixen de res. Quan Human Rigths Watch informa sobre Obiang, els governs l'escolten, però no varien de política empresarial i continuen comerciant i oferint ajuda i cooperació al dictador que enfonsa els seus conciutadans en la misèria. Què pot fer per lluitar contra la corrupció un poble pobre, sense recursos, en un país on l'estat és inexistent a l'hora de garantir els mínims socials i legals de la població? Els estats en mans dels Bongo i Obiang són estructures que només serveixen per mantenir els seus negocis i privilegis. Són artefactes legals que permeten a Occident de negociar i de pactar amb els dictadors, sistemes que legalitzen la corrupció, però que no garanteixen cap mecanisme per a combatre-la. El pensador camerunès Achille Mbembe parla del sorgiment d'uns governs indirectes privats: 'No s'ha marginat l'Àfrica, sinó que l'han enredada en una economia paral·lela i pària d'escala internacional.'

    Com lluitar contra la corrupció, doncs, per les armes? Per això calen diners, suport, instrucció, capacitat militar, força. Com pot aixecar una estructura així un poble que viu sota mínims i on la repressió és fèrria? I si ho fa, sempre hi ha el risc de ser manipulat pels traficants d'armes i els senyors de la guerra, generalment interessats en el botí del dictador. O no era aquest l'interès del fill de Margaret Thatcher, quan va finançar un complot de mercenaris a la Guinea Equatorial? A més a més, com diu un guineà amic meu exiliat, a 'l'Àfrica, la sang cau sobre ciment, no fructifica, no serveix de res morir lluitant. Històricament ha estat així.' Les eleccions es manipulen i els diners de l'estat es roben. Com pot un exèrcit de pobres, sense armes, sense justícia, lluitar contra la corrupció política coneguda, permesa i massa sovint induïda per França, la Gran Bretanya o els EUA?