Bongoville

VilaWeb

  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 14

    El negoci dels bons sentiments

    És el negoci de l'ajuda, negoci per a nosaltres, és clar Tot ve d'un concepte racista, d'un racisme positiu, sostenible








    Qui ha fet creure als europeus de bons sentiments que els africans no tenen roba o que necessiten un pallasso que els faci riure, o un belga amb acne que organitzi jocs de nens cada tarda? Ningú. És el negoci de l'ajuda, negoci per a nosaltres, és clar. Dóna rèdits crematístics i ideològics. Reforça el nostre consens amb el sistema capitalista. A costa d'ells, com sempre. Tot ve d'un concepte racista, d'un racisme positiu, sostenible, com si diguéssim, que consisteix a creure que ens necessiten, perquè sense la nostra ajuda no se'n sortirien. Tornant als exemples inicials, puc certificar sense risc d'equivocar-me que els africans no van despullats pel carrer, són gent alegre que sap riure i té un gran sentit de l'humor; i, no cal ni dir-ho, els nens juguen tot lo dia des de ben petits, i no ploren, ni molesten els grans amb capricis, com els d'aquí. Pensar la contrària és creure que són com les bèsties. Recordo una reflexió de Friedrich Nietzsche: 'En traieu profit, vosaltres mateixos, de ser compassius? És profitós per als qui pateixen que ho sigueu? Pertany a la naturalesa de l'afecció compassiva desposseir el patiment d'altri d'allò que li és essencialment personal: els nostres 'benefactors', més que no pas els nostres enemics, són els que limiten els nostres valors i la nostra voluntat'.

    La idea de l'ajuda té el seu origen en el paper que van tenir els missioners en la justificació i en el reforçament del colonialisme. 'Los niños infieles necesitan vuestra ayuda', deien les campanyes del Domund. Per cert, cap dels meus amics africans no va tenir mai cap notícia de les boles de paper de plata que ens feien fer de petits. Avui, a banda els missioners clàssics, prolifera i s'estén per tot el continent una altra mena de pirates i traficants de la moral, igualment nocius: les sectes i esglésies estrambòtiques. Fa uns quants anys vaig comprovar alarmat com proliferaven a Moçambic esglésies disfressades d'ONG, d'ideologia evangelista ultradretana i creacionista, un dels braços ideològics de Bush. La crisi total que viu molta gent, no solament alimenta el retorn a les pràctiques màgiques ancestrals, també és un camp adobat per al desenvolupament de falsos profetes i de venedors d'elixirs màgics. Serge Latouche cita un predicador de Godspel de Brazzaville que diu: 'Cal que ens enriquim! Hem de ser rics per a ajudar els pobres! Com pots ajudar els pobres si no ets ric?' La quadratura del cercle. O l' Església Bethania que organitza prèdiques sota el lema 'Els negocis amb Déu' i ofereix cursets sobre 'administració bíblica'. Al Gabon, l'Església Bethania hi és molt estesa. De fet, el diumenge electoral, 30 d'agost, el govern va prohibir la venda i el consum d'alcohol i tot el matí la televisió pública va transmetre un míting-pregària organitzat per aquesta església. Objectiu: la pau al país després de les eleccions. Es feia en un gran auditori de Libreville. Hi havia la plana major dels rics i poderosos, impecablement vestits. Elles, molt elegants, amb barrets i carregades de joies. Semblava un congrés de mafiosos. 'Són uns bandits!', sol dir la gent. Aquí, la frontera entre un polític i un delinqüent és inexistent. Que 'Deu deslliuri el Gabon d'una guerra civil! ', criden des de la trona. És una poderosa arma d'intimidació en favor d'Ali Bongo i dels seus interessos: perpetuar-se ells i la corrupció del poder després dels quaranta-dos anys de dictadura del seu pare.