Autor Xavier Montanyà

BONGOVILLE - 13

Caritat caníbal

El gran Thomas Sankara, president de Burkina Fasso, amic de Fidel i del Che, va abolir els privilegis dels governants, va substituir els cotxes oficials Mercedes pels R-5, es va oposar a la poligàmia i a l'ablació del clítoris, va constituir una guàrdia personal de dones motoritzades, va convertir el dipòsit de provisions de l'exèrcit en el primer supermercat de l'estat obert a tothom, i mai no va fer gaire cas de les ordres dictades des de París. Sankara era una espina per a Mitterrand. Va ser assassinat l'any 1987, per l'actual president, el seu amic Blaise Campaoré, seguint les indicacions dels serveis secrets francesos. Una de les idees que va arribar a posar en pràctica, simbòlica, però molt útil per a l'economia d'un país tan pobre, va ser de no deixar importar roba estrangera i convèncer els burkinesos que es vestissin amb les robes que teixien els artesans del país. Un gest important, perquè un dels grans mals del continent és que exporta primeres matèries en brut i després n'ha d'importar de manufacturades, de manera que s'endeuta per tota la vida. Passa amb els 'pagnes', per exemple. La immensa majoria de les vistoses teles africanes, estampades de mil colors, que es venen a metres a les parades dels mercats, són 'wax painted' a Holanda. Passa gairebé amb tot: cafè, petroli, xocolata... A São Tomé, un dels principals productors de cacau del món, la xocolata que trobes a les botigues ve de França o de Suïssa. Ells proporcionen la mà d'obra que extreu la riquesa, però, el negoci, el fem nosaltres, en exclusiva, a costa d'ells.

Als mercats del Gabon, hi ha moltes paradetes de roba europea, restes de sèrie o de segona mà, i molt poques de roba africana. Pots comprar uns pantalons d'una marca com Quechua, o una camisa texana Levi's, en estat impecable, per cinc euros. Menys del que costa comprar roba africana i fer-te-la fer per un sastre del mercat. Una gran part de la roba europea ve de donacions que, un cop aquí, cauen en mans d'algú que, per comptes de donar-la, la ven a minoristes, que la distribueixen i la venen als mercats. És beneficiós per a uns quants. Els donants europeus es tranquil·litzen la consciència cristiana i poden continuar consumint la roba que els dicta la moda. La indústria occidental continua fabricant i venent sense parar. I allò que els sobra es revèn o es regala als pobres negres. Resultat: la indústria tèxtil, artesana, de molts països del continent va desapareixent. És caritat caníbal.

Chipata, Zambia

Articles de la sèrie

Altres sèries