Bongoville

VilaWeb

  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 12

    L'Àfrica ens diu: merda!

    Al Café Wharf, de Port Gentil, llegeixo els reportatges de Gabon que Georges Simenon va escriure els anys 30 L'opinió de Simenon va causar un gran impacte a França. Va revelar una veritat oculta, que ningú no volia saber








    Al Café Wharf, de Port Gentil, llegeixo els reportatges de Gabon que Georges Simenon va escriure els anys 30. M'agrada d'imaginar que devia passar per aquest mateix cafè. És un establiment de l'any 1927, i coincideix molt amb la descripció que en fa a 'L'heure du nègre'. També podria haver-s'hi inspirat per ambientar la novel·la 'L'efecte de la lluna'. Simenon periodista i reporter de l'Àfrica. 'Simenon mes apprentissages. Reportages. 1931-1946', Omnibus. Són reportatges d'una modernitat total. A banda el valor informatiu que tenen, la seva actitud continua essent avui una lliçó d'ètica professional, enmig de la prepotència insultant que destil·la, per exemple, el periodisme televisiu comú, entre la frivolitat, la brometa i la commiseració. Simenon defuig l'exotisme, la visió turística i el pintoresquisme, per centrar-se en l'arrel humana de la qüestió: la denúncia del colonialisme i del racisme. 'Per mi, el reportatge era trobar l'home', deia.

    'Un negre per travessa, un europeu per quilòmetre'. Eren els morts en la construcció del ferrocarril del Congo. Simenon és precís, contundent, a més d'un gran narrador. T'atrapa quan explica que a Libreville els blancs tenien el dret de dormir amb qualsevol dona de la ciutat, la que triessin. La descripció és de novel·la. Picaven a la porta d'una cabana, s'encenia el llum, el marit negre se n'anava, discretament, es perdia en la foscor, i el blanc entrava. Per una moneda, el blanc es prenia el dret de tenir dona, beguda i llit, tota la nit. O bé, com narra el dia que el seu vaixell va carregar, com bèsties entaforades a la bodega, centenars d'homes i dones negres despullats, per dur-los a una altra colònia francesa a treballar d'esclaus. L'esclavatge era abolit, però es van inventar el treballador contractat. Aquests ho eren. Els havien duts de l'interior i estaven espantats. Mai no havien vist la mar i no sabien on els duien. La persistència de l'esclavatge, que dèiem. Simenon la denunciava els anys trenta: 'Jo no em vaig tornar anticolonialista a l'Àfrica. Sempre ho havia estat. Simplement, perquè el colonialisme és un atemptat a la dignitat de l'home.' I encara ho és avui.

    La seva visió és d'una gran clarividència i valentia. Cal tenir en compte que, aquells anys, feia només quatre dies que a les exposicions universals els africans s'exhibien en públic, com els goril·les i els elefants. L'opinió de Simenon va causar un gran impacte a França. Va revelar una veritat oculta, que ningú no volia saber. I amb tot el rigor i la contundència de què va ser capaç. Per exemple, un eslògan de moda aleshores era 'L'Àfrica us parla'. Ell el va utilitzar per acabar un dels reportatges. 'Sí, l'Àfrica ens parla, ens diu merda... i fa bé!', va escriure. El malestar que va causar li va valer la reprovació del govern. Quan va demanar el visat per tornar-hi, el govern va negar-l'hi, cosa que li va comunicar en persona el ministre de l'Interior, Pierre Cot, del qual, per a situar-nos, convé saber que era socialista i que s'havia implicat, per exemple, en l'ajuda clandestina a la República espanyola durant la guerra del 36-39.

    Una anècdota, per a acabar. Les seves opinions també van fer mal als ambients colonialistes espanyols. Però vint anys més tard. Aquí, sempre anem al dia. A la revista 'Africa', fundada pel Generalísimo Franco, van qualificar els seus escrits de tremendistes i pessimistes. Era intolerable que es parlés així de 'nuestros negros' en 'nuestra Guinea', expressions que avui encara fan servir.