Bongoville

VilaWeb

  • Autor Xavier Montanyà

    BONGOVILLE - 10

    Port Gentil

    Les protestes pel resultat de les eleccions d'agost, a Port Gentil, han estat intenses. Els petroliers tenen pinta d'anar al gra, no semblen homes de preàmbuls.








    Port Gentil és la capital econòmica del Gabon, la ciutat rebel. Els treballadors del petroli són els més polititzats del país. Els anys 90 van protagonitzar unes protestes contra el règim que van ser salvatgement reprimides pels militars francesos, fet que va motivar dures crítiques a Mitterrand. L'excusa de la intervenció va ser, com sempre, la protecció dels interessos francesos i la seguretat dels seus residents, molts dels quals són tècnics de la petroliera Total i funcionaris. La política africana francesa és la política de Total, diuen. Aquest setembre passat s'ha repetit, exactament igual, la situació de fa deu anys. Les protestes pel resultat de les eleccions d'agost, a Port Gentil, han estat intenses, amb atacs i incendis a edificis vinculats a Total i al consolat francès. La policia i l'exercit gabonès hi han intervingut i hi ha hagut morts. Segons les xifres oficials, tres. Però probablement són més. Molts francesos s'han traslladat, uns quants dies, per seguretat, a Libreville. Sarkozy ha vigilat molt que l'exèrcit francès no s'extralimités.

    Port Gentil és com una colònia de la petroliera Total i la constel·lació d'empreses que l'envolten. Les xemeneies de les refineries escupen foc al cel, nit i dia. El port industrial dels petroliers i de les plataformes 'off-shore' que retallen l'horitzó, configuren un món, mig terrenal, mig còsmic. A la nit, revius 'Blade runner'. Hi ha una violència continguda, que esclata fàcilment en crits, cops de puny i borratxeres tremendes. És una vida dura, la del treballador del petroli. Passa molts mesos fora de casa, sovint aïllat en una plataforma al mig de la mar. Per això, les empreses solen tenir un cert nombre de cambres d'hotel reservades perquè, de tant en tant, els seus treballadors, s'esbravin, descansin i es relacionin amb els altres éssers humans, categoria que, a la pràctica, sol reduir-se a cambrers i prostitutes. Aquí esbravar-se és agafar una trompa immensa, de les que acaben a òsties per qualsevol bestiesa, o caient per terra, mig inconscients, amargats i fastiguejats. I descansar és anar amb putes, com més jovenetes, millor.

    A la barra del restaurant del motel Les Hirondelles hi ha només dos clients. Un gegant nòrdic, pèl-roig, pelut de braços, d'aquells que fan el simpàtic sense gaire traça. I una noia gabonesa, d'ulls i llavis llampants i amb una horrible perruca sintètica, de cabells estirats. Segurament, que ja se l'ha picada. Els petroliers tenen pinta d'anar al gra, no semblen homes de preàmbuls. Efectivament, a la segona copa, ella fa el gest d'anar-se'n. Ell l'agafa pel braç, i intenta fer-li un petó bavós, però ella salta del tamboret, amb força, com si hagués fet ventosa, i els llavis del pèl-roig se li encasten a la perruca.

    - Quan ens tornarem a veure?

    - No ho sé, ja saps on trobar-me - I se'n va.

    El petrolier, queda garratibat, sol, dalt del tamboret. Com si de sobte s'adonés de la seva absurditat, fa una mirada circular al bar buit, intentant de caçar alguna mirada. És el moment de concentrar-se en la carta. Vist l'èxit, es posa a badar pel finestral, amb els ulls mig clucs. De tant en tant, fa cops de cap d'assentiment. Mans als genolls, braços tensos, acota el cap, i s'està una bona estona mirant-se les puntes dels peus, hipnotitzat. Tot d'una fa un sospir profund, aixeca el cap, fa girar el tamboret, com si en tingués l'eix clavat al cul, es repenja a la barra, mira fixament la cambrera xinesa i fa: 'Where are you from?'. La cabra menja allà on la lliguen, diuen els africans. A mitjanit em despertarà un sonat clavant cops de puny com un bèstia, a les parets de la cambra del costat i cridant: 'Bomba!', 'Bomba!'.