POBLENOU FLASH-BACK


Ploren les aranyes
després de la desocupació dels gitanos.
Policies municipals i nacionals els han fet fora del barri
sense altra instrucció que acomplir l'ordre del jutge
i els manaments de la santa legislació vigent.
Amén.


Ploren els gitanos per tu, costa on aferrar-me,
menta, quan a la mitja tarda miro el carrer Pallars
i la meva ànima vola lliure del teu record.
Breu és la desesperació d'Espronceda,
estrident la vida de Lope al carrer paral·lel,
la imatge del laberint en què et va capficar,
el satèlit de l'amor que proclamaves
des de Nova York, des de qualsevol sobre.


I et voldria fer un poema com un vibrador,
un poema que t'ensenyés les avingudes desgraciades
del meu barri, el somriure de Durruti mort,
la màscara de Durruti mort
a qui pregava la meva àvia.


No m'enganyaran els somnis ni la neurosi,
ni la teva carpeta d'apunts de Calders,
potser les teves espatlles nues i brillants
després de les gotes que t'esquitxen.


He crescut en tu fins a la superstició.

POBLENOU FLASH-BACK


Ploren les aranyes
després de la desocupació dels gitanos.
Policies municipals i nacionals els han fet fora del barri
sense altra instrucció que acomplir l'ordre del jutge
i els manaments de la santa legislació vigent.
Amén.


Ploren els gitanos per tu, costa on aferrar-me,
menta, quan a la mitja tarda miro el carrer Pallars
i la meva ànima vola lliure del teu record.
Breu és la desesperació d'Espronceda,
estrident la vida de Lope al carrer paral·lel,
la imatge del laberint en què et va capficar,
el satèlit de l'amor que proclamaves
des de Nova York, des de qualsevol sobre.


I et voldria fer un poema com un vibrador,
un poema que t'ensenyés les avingudes desgraciades
del meu barri, el somriure de Durruti mort,
la màscara de Durruti mort
a qui pregava la meva àvia.


No m'enganyaran els somnis ni la neurosi,
ni la teva carpeta d'apunts de Calders,
potser les teves espatlles nues i brillants
després de les gotes que t'esquitxen.


He crescut en tu fins a la superstició.