Dedicatòria (per a Xavier Folch)


Dedicar-li un poema a un editor,
ple de discreció quant a la feina
que com Balzen o Holmes sap emprar l'eina
a fi de conrear nova llavor,


vol dir compte parar a defugir solc,
parany antigament d'allò tan típic,
cosa que malden els amics del mític
pensament, enemics del viure en folc.


Quan obligat no et sents per ningú
i els seus primers elogis tu recordes,
que feren trontollar porugues cordes


de lira del teu cor tan insegur,
dedicar a un editor sentit poema
és com anar plegats a la verema.

Dedicatòria (per a Xavier Folch)


Dedicar-li un poema a un editor,
ple de discreció quant a la feina
que com Balzen o Holmes sap emprar l'eina
a fi de conrear nova llavor,


vol dir compte parar a defugir solc,
parany antigament d'allò tan típic,
cosa que malden els amics del mític
pensament, enemics del viure en folc.


Quan obligat no et sents per ningú
i els seus primers elogis tu recordes,
que feren trontollar porugues cordes


de lira del teu cor tan insegur,
dedicar a un editor sentit poema
és com anar plegats a la verema.