La Filosofia difusa

Hi ha un concepte lingüístic contemporani, força tècnic, que respon al nom aparentment banal de «vaguetat». La vaguetat és un terme usat pels filòsofs anomenats «lògics difusos» (paraula d’honor, no ens ho inventem) per descriure el fet de «tenir un valor de veritat d’u a deu» en lloc de ser simplement veritable o fals. «Aquest home és calb», per exemple, es pot utilitzar per referir-se a qualsevol persona des de Michael Jordan fins a Matt Lauer. Des de punt de vista de Matt, el terme és massa vague.

Alguns filòsofs han vist en la vaguetat un defecte omnipresent dels llenguatges naturals –posem per cas, el suec o el swahili– i han advocat per la construcció d’un llenguatge artificial, com les matemàtiques, per eliminar aquesta vaguetat.

A la història següent, el guarda intenta fer una barreja entre un llenguatge natural vague i un llenguatge matemàtic precís amb uns resultats previsibles:

Uns quants turistes del Museu d’Història Natural es meravellen davant dels ossos d’un dinosaure. Un d’ells pregunta al guarda:
–Em pot dir quants anys tenen aquests ossos?
–Tres milions, quatre anys i sis mesos –contesta el guarda.
–Quin número més superexacte –diu el turista–.
Com poden saber la seva edat d’una manera tan precisa?
–Bé –contesta el guarda–, els ossos de dinosaure tenien tres milions d’anys quan vaig entrar a treballar aquí, i això va ser fa quatre anys i mig.

William James va descriure un ventall de maneres de pensar que anirien des de la mentalitat «tova» fins a la «forta». Els filòsofs més «tous» sostenen que els llenguatges naturals, més imprecisos, tenen un avantatge sobre les matemàtiques. Ens donen més marge de maniobra.

Una dona de vuitanta anys irromp a la sala d’estar on es reuneixen els homes d’una residència d’avis. Aixeca el puny tancat i els anuncia:

–El que endevini què tinc a la mà, aquesta nit podrà fer l’amor amb mi!
Un home que hi ha al fons de la sala crida:
–Un elefant?
La dona s’ho rumia un moment i diu:
–Ai!, ha anat de pèls!

Potser els filòsofs de mentalitat «forta» concedirien a aquesta dona un cert espai de maniobra, però assenyalarien alguns exemples en els quals la precisió és important i la vaguetat dels llenguatges naturals podria ser desastrosa. Tal vegada un llenguatge artificial podria haver impedit la tragèdia següent:

Un caçador truca molt nerviós al telèfon d’emergències:
–M’acabo de trobar una persona tota tacada de sang al bosc! És un home, i crec que està mort. Què haig de fer?
El telefonista li contesta amb molta calma:
–Tranquil·litzi’s, senyor. Vostè segueixi les meves instruccions. El primer que ha de fer és deixar un moment el telèfon i assegurar-se que està mort.
Es fa un silenci i tot seguit se sent l’espetec d’un tret. Després es torna a sentir la veu de l'home:
–Molt bé. Ara què faig?

La Filosofia difusa

Hi ha un concepte lingüístic contemporani, força tècnic, que respon al nom aparentment banal de «vaguetat». La vaguetat és un terme usat pels filòsofs anomenats «lògics difusos» (paraula d’honor, no ens ho inventem) per descriure el fet de «tenir un valor de veritat d’u a deu» en lloc de ser simplement veritable o fals. «Aquest home és calb», per exemple, es pot utilitzar per referir-se a qualsevol persona des de Michael Jordan fins a Matt Lauer. Des de punt de vista de Matt, el terme és massa vague.

Alguns filòsofs han vist en la vaguetat un defecte omnipresent dels llenguatges naturals –posem per cas, el suec o el swahili– i han advocat per la construcció d’un llenguatge artificial, com les matemàtiques, per eliminar aquesta vaguetat.

A la història següent, el guarda intenta fer una barreja entre un llenguatge natural vague i un llenguatge matemàtic precís amb uns resultats previsibles:

Uns quants turistes del Museu d’Història Natural es meravellen davant dels ossos d’un dinosaure. Un d’ells pregunta al guarda:
–Em pot dir quants anys tenen aquests ossos?
–Tres milions, quatre anys i sis mesos –contesta el guarda.
–Quin número més superexacte –diu el turista–.
Com poden saber la seva edat d’una manera tan precisa?
–Bé –contesta el guarda–, els ossos de dinosaure tenien tres milions d’anys quan vaig entrar a treballar aquí, i això va ser fa quatre anys i mig.

William James va descriure un ventall de maneres de pensar que anirien des de la mentalitat «tova» fins a la «forta». Els filòsofs més «tous» sostenen que els llenguatges naturals, més imprecisos, tenen un avantatge sobre les matemàtiques. Ens donen més marge de maniobra.

Una dona de vuitanta anys irromp a la sala d’estar on es reuneixen els homes d’una residència d’avis. Aixeca el puny tancat i els anuncia:

–El que endevini què tinc a la mà, aquesta nit podrà fer l’amor amb mi!
Un home que hi ha al fons de la sala crida:
–Un elefant?
La dona s’ho rumia un moment i diu:
–Ai!, ha anat de pèls!

Potser els filòsofs de mentalitat «forta» concedirien a aquesta dona un cert espai de maniobra, però assenyalarien alguns exemples en els quals la precisió és important i la vaguetat dels llenguatges naturals podria ser desastrosa. Tal vegada un llenguatge artificial podria haver impedit la tragèdia següent:

Un caçador truca molt nerviós al telèfon d’emergències:
–M’acabo de trobar una persona tota tacada de sang al bosc! És un home, i crec que està mort. Què haig de fer?
El telefonista li contesta amb molta calma:
–Tranquil·litzi’s, senyor. Vostè segueixi les meves instruccions. El primer que ha de fer és deixar un moment el telèfon i assegurar-se que està mort.
Es fa un silenci i tot seguit se sent l’espetec d’un tret. Després es torna a sentir la veu de l'home:
–Molt bé. Ara què faig?