CANÇÓ DE TAVERNA

Poema en un acte

Personatges:

La mossa
El rodacamins
El soldat
El company


ESCENA PRIMERA

LA MOSSA. Després el SOLDAT i el COMPANY

Escena: la taverna d’un poble.

MOSSA, cantant.

«Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia;
adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.»

(Parlant:)
Mare de Déu!, avui, per estar sola, ni una ànima s’acosta a beure un glop, ja s’ha acabat la gresca i la tabola com si tinguessin por del llop. Amb això de les penes de la guerra, i amb el diable dels allotjaments, es podreix la beguda de la gerra sens que la buidin gens.

(Entren el Soldat i el Company.)

SOLDAT
I quina soledat! Salut, fadrina!

MOSSA
Salut! (Es miren somrient. Pausa.)
Ja parlareu, si sou servits.

SOLDAT, asseient-se i mirant-sela.
Porta, minyona, alguna cosa fina.

COMPANY
I els vasos no els volem escarransits.

(La Mossa va a cercar la beguda.)

SOLDAT
El poble aquest em té l’ànima estreta.

COMPANY
És un poble com tots...

(Mentre la Mossa els serveix.)

SOLDAT No hi ha ningú?

MOSSA
No, m’han deixat soleta.

COMPANY
A mi em sabria greu, si fos de tu.

MOSSA
El meu oncle, que és l’amo de la casa,
fins a la nit d’avui no tornarà.

SOLDAT
Doncs el teu oncle em sembla que és un ase!

MOSSA
Què voleu dir?

SOLDAT
Que et fas de mal guardar!

MOSSA
Si lluitant no teniu més punteria!

SOLDAT, rient.
Sempre poso la bala en el punt just.

MOSSA
Per guardar-me no em cal la companyia.

SOLDAT
Està molt bé! MOSSA
Beveu, si us ve de gust.

(La Mossa es retira, s’asseu i es posa a treballar.)

SOLDAT
Doncs, sí, company, aquestes coses vostres,
aquesta calma, aquest passar tranquil,
per les ànimes nostres
és migradet i magre com un fil.
Tots els del meu país, que amb mala gana
hem defensat els drets del vostre rei,
a dins de vostra terra catalana,
hi passem uns neguits de mala llei.
La vostra gent és una gent sorruda,
les dones per no res et fan un crit,
i crec que si el dimoni no ens ajuda
anirem amb el cor molt avorrit.

COMPANY
Nosaltres som així, i no ens agrada
que ens vinguin els demés amb enrenou.

SOLDAT
Ja sabeu que els soldats són gent manada.

COMPANY
Però el poble en comença a tenir prou.

SOLDAT
Vós no us heu mogut mai d’aquesta vila?

COMPANY
I no tinc cap desig d’anar pel món.

SOLDAT
No us aplana una vida tan tranquil·la?

COMPANY
No, i les demés no vull saber com són.

SOLDAT
Doncs, jo, mireu, quan veig una persona
tan lligada a la calma de la sort,
dins les entranyes, la quimera em dóna
de que parlo amb un mort.
Als de la meva terra, no ens agrada,
anar contra la santa llibertat,
i allí tots els fadrins som gent donada
a fer de mariner o fer de soldat.
I la set de fugir no ens dóna espera
i el repòs ens fa punxes a la pell,
tot d’una mudem d’amo i de bandera
seguint les empescades del cervell.
Jo ja he seguit molt pla i molta muntanya
i el perill i la gana no em fan res.
Si avui estic a sou del rei d’Espanya,
demà em barallaré pel rei francès.

COMPANY
Doncs, mireu, m’he passat tota la vida
sense que de voltar em vingui la fam,
no conec altre sol que el de l’eixida
ni més gleva que aquella del meu camp.
Quan me dieu d’anar a donar la volta
i seguir rastres a cavall o a peu,
trobo que el caminar no té cap solta,
i els homes són iguals pertot arreu.
I si al món hi ha palaus i meravelles,
al que em vingui amb històries li he de dir
que no hi ha res com nostres cases velles,
ni blat més ros que el que collim aquí.

(Silenci. La Mossa va filant i cantant.)

MOSSA
«Ara que só més grandet
m’he donat a mala vida,
he robat un traginer
que tornava de la fira.»

SOLDAT
I sembla un passerell, i el cor em bota!

COMPANY
Pel cant, les nostres mosses són iguals...

SOLDAT, a la Mossa.
Quina tonada! Que la sabeu tota? (Rient.)

MOSSA
Diu que cantem per espantà’ns els mals. (Rient, també.)

CANÇÓ DE TAVERNA

Poema en un acte

Personatges:

La mossa
El rodacamins
El soldat
El company


ESCENA PRIMERA

LA MOSSA. Després el SOLDAT i el COMPANY

Escena: la taverna d’un poble.

MOSSA, cantant.

«Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia;
adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.»

(Parlant:)
Mare de Déu!, avui, per estar sola, ni una ànima s’acosta a beure un glop, ja s’ha acabat la gresca i la tabola com si tinguessin por del llop. Amb això de les penes de la guerra, i amb el diable dels allotjaments, es podreix la beguda de la gerra sens que la buidin gens.

(Entren el Soldat i el Company.)

SOLDAT
I quina soledat! Salut, fadrina!

MOSSA
Salut! (Es miren somrient. Pausa.)
Ja parlareu, si sou servits.

SOLDAT, asseient-se i mirant-sela.
Porta, minyona, alguna cosa fina.

COMPANY
I els vasos no els volem escarransits.

(La Mossa va a cercar la beguda.)

SOLDAT
El poble aquest em té l’ànima estreta.

COMPANY
És un poble com tots...

(Mentre la Mossa els serveix.)

SOLDAT No hi ha ningú?

MOSSA
No, m’han deixat soleta.

COMPANY
A mi em sabria greu, si fos de tu.

MOSSA
El meu oncle, que és l’amo de la casa,
fins a la nit d’avui no tornarà.

SOLDAT
Doncs el teu oncle em sembla que és un ase!

MOSSA
Què voleu dir?

SOLDAT
Que et fas de mal guardar!

MOSSA
Si lluitant no teniu més punteria!

SOLDAT, rient.
Sempre poso la bala en el punt just.

MOSSA
Per guardar-me no em cal la companyia.

SOLDAT
Està molt bé! MOSSA
Beveu, si us ve de gust.

(La Mossa es retira, s’asseu i es posa a treballar.)

SOLDAT
Doncs, sí, company, aquestes coses vostres,
aquesta calma, aquest passar tranquil,
per les ànimes nostres
és migradet i magre com un fil.
Tots els del meu país, que amb mala gana
hem defensat els drets del vostre rei,
a dins de vostra terra catalana,
hi passem uns neguits de mala llei.
La vostra gent és una gent sorruda,
les dones per no res et fan un crit,
i crec que si el dimoni no ens ajuda
anirem amb el cor molt avorrit.

COMPANY
Nosaltres som així, i no ens agrada
que ens vinguin els demés amb enrenou.

SOLDAT
Ja sabeu que els soldats són gent manada.

COMPANY
Però el poble en comença a tenir prou.

SOLDAT
Vós no us heu mogut mai d’aquesta vila?

COMPANY
I no tinc cap desig d’anar pel món.

SOLDAT
No us aplana una vida tan tranquil·la?

COMPANY
No, i les demés no vull saber com són.

SOLDAT
Doncs, jo, mireu, quan veig una persona
tan lligada a la calma de la sort,
dins les entranyes, la quimera em dóna
de que parlo amb un mort.
Als de la meva terra, no ens agrada,
anar contra la santa llibertat,
i allí tots els fadrins som gent donada
a fer de mariner o fer de soldat.
I la set de fugir no ens dóna espera
i el repòs ens fa punxes a la pell,
tot d’una mudem d’amo i de bandera
seguint les empescades del cervell.
Jo ja he seguit molt pla i molta muntanya
i el perill i la gana no em fan res.
Si avui estic a sou del rei d’Espanya,
demà em barallaré pel rei francès.

COMPANY
Doncs, mireu, m’he passat tota la vida
sense que de voltar em vingui la fam,
no conec altre sol que el de l’eixida
ni més gleva que aquella del meu camp.
Quan me dieu d’anar a donar la volta
i seguir rastres a cavall o a peu,
trobo que el caminar no té cap solta,
i els homes són iguals pertot arreu.
I si al món hi ha palaus i meravelles,
al que em vingui amb històries li he de dir
que no hi ha res com nostres cases velles,
ni blat més ros que el que collim aquí.

(Silenci. La Mossa va filant i cantant.)

MOSSA
«Ara que só més grandet
m’he donat a mala vida,
he robat un traginer
que tornava de la fira.»

SOLDAT
I sembla un passerell, i el cor em bota!

COMPANY
Pel cant, les nostres mosses són iguals...

SOLDAT, a la Mossa.
Quina tonada! Que la sabeu tota? (Rient.)

MOSSA
Diu que cantem per espantà’ns els mals. (Rient, també.)