L’Esquella

És sabut que el director de L’Esquella i alguns dels seus dibuixants i redactors més destacats han decidit de deixar la ploma o el llapis pel fusell. Han marxat, o són a punt de marxar, al front com a voluntaris. El gest no pot ésser més exemplar. Demostra que sota l’humor dels que confeccionaven el popular setmanari glatia una passió, i que llurs estirabots, llurs crítiques, llurs sarcasmes, eren inspirats per un ideal. Davant de llur gest nobilíssim, no ens resta sinó llevar-nos el barret i tributar-los tota la nostra admiració. Car és evident que, en aquesta hora, per molt útils que creguem els llapis i les plomes, hem de reconèixer que no en són de bon tros tant com un fusell o una metralladora manejats amb fe.
Però, segons ens diuen, aquest gest tindrà per a L’Esquella conseqüències mortals. És a dir, que deixarà d’ésser publicada. I això sí que ens sembla lamentable. Lamentable perquè, durant aquests últims temps, L’Esquella ha contribuït molt a mantenir la moral de la rereguarda, a difondre la fe, l’optimisme, fins i tot a fer més cauts els aprofitadors de la rereguarda.
Amb L’Esquella, doncs, desapareixeria un dels tònics morals més saludables que posseïm en aquests moments. Car cal saber riure: riure àdhuc davant de les dissorts i de la mort. Riure i riure’s dels nostres enemics. Que res com la rialla difon l’optimisme i fa sentir els homes superiors.
Altrament, és tan sols moralment lícita aquesta interrupció? Aquell que se’n fes responsable, ha pensat en la història i en la tradició de L’Esquella, lligada sempre, amb més o menys d’encert, a la causa de la llibertat?
No; L’Esquella no hauria d’interrompre la seva vida. Per molt que sigui de doldre el buit que hi deixen aquells que se’n van; per molt que llur humor i llur intel·ligència es faci enyorar, cal que siguin reemplaçats per altres llapis i per altres plomes. Cert que no sempre les pàgines de L’Esquella han estat animades com les d’avui. Altres vegades, però, ho han estat tant o més. Penseu que per les seves pàgines han passat molts dels nostres millors dibuixants i molts dels nostres escriptors més populars. En realitat, amb els seus alts i els seus baixos, L’Esquella ha estat un índex de l’humor barceloní. No hauria, doncs, de desaparèixer, mentre ens quedi una mica d’humor. És a dir, mentre —ja veieu si és difícil— no vinguin els feixistes a fer-nos-el perdre del tot.
[16-IV-1938]

L’Esquella

És sabut que el director de L’Esquella i alguns dels seus dibuixants i redactors més destacats han decidit de deixar la ploma o el llapis pel fusell. Han marxat, o són a punt de marxar, al front com a voluntaris. El gest no pot ésser més exemplar. Demostra que sota l’humor dels que confeccionaven el popular setmanari glatia una passió, i que llurs estirabots, llurs crítiques, llurs sarcasmes, eren inspirats per un ideal. Davant de llur gest nobilíssim, no ens resta sinó llevar-nos el barret i tributar-los tota la nostra admiració. Car és evident que, en aquesta hora, per molt útils que creguem els llapis i les plomes, hem de reconèixer que no en són de bon tros tant com un fusell o una metralladora manejats amb fe.
Però, segons ens diuen, aquest gest tindrà per a L’Esquella conseqüències mortals. És a dir, que deixarà d’ésser publicada. I això sí que ens sembla lamentable. Lamentable perquè, durant aquests últims temps, L’Esquella ha contribuït molt a mantenir la moral de la rereguarda, a difondre la fe, l’optimisme, fins i tot a fer més cauts els aprofitadors de la rereguarda.
Amb L’Esquella, doncs, desapareixeria un dels tònics morals més saludables que posseïm en aquests moments. Car cal saber riure: riure àdhuc davant de les dissorts i de la mort. Riure i riure’s dels nostres enemics. Que res com la rialla difon l’optimisme i fa sentir els homes superiors.
Altrament, és tan sols moralment lícita aquesta interrupció? Aquell que se’n fes responsable, ha pensat en la història i en la tradició de L’Esquella, lligada sempre, amb més o menys d’encert, a la causa de la llibertat?
No; L’Esquella no hauria d’interrompre la seva vida. Per molt que sigui de doldre el buit que hi deixen aquells que se’n van; per molt que llur humor i llur intel·ligència es faci enyorar, cal que siguin reemplaçats per altres llapis i per altres plomes. Cert que no sempre les pàgines de L’Esquella han estat animades com les d’avui. Altres vegades, però, ho han estat tant o més. Penseu que per les seves pàgines han passat molts dels nostres millors dibuixants i molts dels nostres escriptors més populars. En realitat, amb els seus alts i els seus baixos, L’Esquella ha estat un índex de l’humor barceloní. No hauria, doncs, de desaparèixer, mentre ens quedi una mica d’humor. És a dir, mentre —ja veieu si és difícil— no vinguin els feixistes a fer-nos-el perdre del tot.
[16-IV-1938]