El peix

L’ombra dins el fred suggereix
un traç ondulat amb contorns
lascius, un pèndol de perfils
brunzits... I es desdiu la drecera
que assages, mentre esclata un cos
argentós que es nega i genera
el trànsit, l’obliqüitat...

Com un viatge als erms,
una incògnita que es desfà
davant el glauc esguard
d’un peix amb boca esquerpa,
i singular consigna;
perdre’s en un nou paradís.




Jardí de quietuds

S’endevinen melodies en l’aire
d’aquest jardí de quietuds, on mates
i fassers s’arrelen contra la mort,
fan festa, fan del temps la cantarella
reiterada que captura els ulls àgils
entre tan greus i perfilades ombres.
On persistents contorns s’aboquen
a la recerca de vitals impulsos
i segellen els instants d’abandó.
On les llepades d’amarats colors,
i l’omissió de volgudes formes,
són el buit per als vents desconeguts,
l’absència progenitora... Res,
res destorba la quietud que escau
quan raja des de la forma fixada,
lentament, tot el sentit de les coses.

El peix

L’ombra dins el fred suggereix
un traç ondulat amb contorns
lascius, un pèndol de perfils
brunzits... I es desdiu la drecera
que assages, mentre esclata un cos
argentós que es nega i genera
el trànsit, l’obliqüitat...

Com un viatge als erms,
una incògnita que es desfà
davant el glauc esguard
d’un peix amb boca esquerpa,
i singular consigna;
perdre’s en un nou paradís.




Jardí de quietuds

S’endevinen melodies en l’aire
d’aquest jardí de quietuds, on mates
i fassers s’arrelen contra la mort,
fan festa, fan del temps la cantarella
reiterada que captura els ulls àgils
entre tan greus i perfilades ombres.
On persistents contorns s’aboquen
a la recerca de vitals impulsos
i segellen els instants d’abandó.
On les llepades d’amarats colors,
i l’omissió de volgudes formes,
són el buit per als vents desconeguts,
l’absència progenitora... Res,
res destorba la quietud que escau
quan raja des de la forma fixada,
lentament, tot el sentit de les coses.