Com s’han de llegir les enquestes?
De moment la campanya és ben encarrilada per a l'independentisme i les enquestes confirmen la tendència: la majoria absoluta és a l'abast i Salvador Illa no es desenganxa prou per a estar tranquil
Una Catalunya espanyola significa una Barcelona empetitida, lligada de peus i mans –mireu Rodalia...–, submisa i grisa intel·lectualment. Però, això sí, espanyola
Sí, el recurs balcànic suggereix guerra i violència, però, alerta, que al final també suggereix la independència de tothom, no tan sols de Catalunya
El referèndum australià de dissabte demostra que és un error greu equivocar-se a l’hora de determinar qui pot votar sobre els teus drets. Tan sols ha afavorit el racisme, la ignorància i el supremacisme, com passaria si els espanyols decidissen el futur que ens correspon als catalans
Probablement tot plegat és una escenificació, en ple 12 d'octubre i hores abans que Míriam Nogueras es reunesca amb el dirigent socialista. Perquè no tindria trellat que Sánchez engegàs a rodar l'única possibilitat que té de ser president del govern espanyol. I té prou temps per a rectificar
El mètode que proposa el consell assessor va completament i directament en contra del dret d’autodeterminació, i el govern no pot assumir-lo sense situar-se al marge del consens social i fer-se’n còmplice
L'acte d'ahir va ser un bon pas endavant, però resta per aclarir com s'ha de resoldre el conflicte polític entra Catalunya i Espanya, mentre trau el cap una visió sorprenentment diferent entre Sumar i En Comú Podem
La impotència de la violència és que, al final de tot, mai no resol res que no siga per un període de temps finit i que no siga superable per a qui n'és víctima
Afirmar avui que el 2017 vam perdre em sembla un judici de valor molt arriscat. Perquè el procés no s’ha tancat i, en canvi, l'estatitat de Catalunya té en el Primer d'Octubre la pedra fundacional irreversible
La conquesta àzeri i l'expulsió de la població armènia d'Artsakh són la continuació d'un conflicte que fa segles que dura entre Armènia i els pobles turcs
Hauríem d’entendre també l’amnistia com una mena de reparació explícita cap a un independentisme de base que ha estat maltractat fins ara pels seus líders? Això canvia d’alguna manera el debat?
El gran problema d’Espanya és que, cada vegada que una part de la població no se sent inclosa en el seu projecte, aquella discrepància no es tracta com un debat que pot ser canalitzat sinó com un atac greu que cal ofegar i matar
Els independentistes, i molt especialment Junts, parlen d’un acord històric i no pas d’un acord d’investidura; els socialistes, en canvi, tan sols volen parlar de la investidura i oblidar-se de la història
Esperàvem algun senyal sobre el curs de les negociacions i ens hem trobat l’‘esquerra Barbie’ repartint-se ja els càrrecs i gaudint per endavant de la canongia política que l'independentisme, diuen, no té més remei que votar
Trobar el camí recte entre l’estètica i el fonament, entre l’avanç concret que pot solidificar la posició i el retrocés que dissol tot allò que s’ha guanyat amb el Primer d’Octubre no serà fàcil enmig de la pressió negociadora de Madrid
Contra l'agressió a la llengua de tots, només hi pot haver la resposta de tots. Entendre això és clau per a la nostra supervivència com a poble
Si a Madrid l'acció de l'independentisme aconsegueix canviar les condicions del joc, on s'ha de jugar fort immediatament després és a Barcelona. I des de Barcelona. Fent la independència
Qui vulga ser president del govern espanyol no té cap més remei que doblegar-se a les exigències de l'independentisme
La sensació que desprèn el discurs del PP de derrota, no pas del partit sinó del projecte nacional espanyol, és molt colpidora i no és tan gratuïta com hom podria pensar
Que aquesta negociació no és d’investidura i prou ja és clar. Però això no vol dir que puga arribar a ser un canvi de règim, com s’insinua, ni tan sols que arribe a bon port i done fruits
El passat de Pedro Sánchez és claríssim i no es pot canviar, però també és cert que tot això que ha fet fins ara és un pròleg, el pròleg d’un llibre que encara s’ha d’escriure
Pedro Sánchez i els seus, ara mateix, ja miren de comprovar fins on poden estirar sense que a Waterloo pitgen el botó de les noves eleccions
Els dissemblants i aquella manera de retre els aparells de la traducció simultània cal entendre-ho com el símbol d’una victòria molt transcendental
Si la proposta no s’aprova, Espanya serà el primer estat que perd una votació al Consell Europeu d’ençà de fa més de deu anys
La persistència de la mobilització multitudinària del moviment independentista català és allò que explica la seua força, la seua gran capacitat
Al procés d'independència de Catalunya una crisi oberta, descarnada, del règim, una baralla a mort entre ells, li convé, sens dubte