I ara, amb tota la barra, ressusciten ETA
Això que li passa a Bildu ensenya que quan comences a renunciar mai no renuncies prou per als qui et volen derrotat, que sempre faran tant com convinga per humiliar-te
Sóc conscient que, per culpa d’aquest article, hauré de fer molta penitència
Hi ha la sensació generalitzada que la llengua catalana no és necessària per a les arts visuals catalanes contemporànies
La ferida és colossal i instal·lada en tots els ordres de la societat
Diguem-ho ben alt: els premis Goya són una operació comercial d’àmbit estrictament espanyol
Trobo aberrant i pervers que un estat faci servir l’engany per controlar gent pacífica, més pacífica que ells mateixos
Costa molt que allò que anomenem els artistes emergents, els qui es mouen en els ravals de la cultura institucional, s’hi incorporin
Qui entengui aquest escrit com una rèmora romàntica, com un cant al món rural, anirà errat
Vivim en un món on la memòria de tots, més que fragmentada, ens és furtada
Política o antipolítica; art o antiart; llibertat o antillibertat...
El Born és un lloc de memòria; al meu entendre és i ha de ser un lloc de moltes memòries, acumulades o sobreposades
A Madrid hi ha una oferta cultural gegantina. Perquè s’hi mouen molts diners, sí, però també perquè la gent respon
Tots els qui han fet befa o han insultat aquelles dues activistes que mirin la composició dels patronats dels grans museus del món
De vegades, els nous conversos a l’independentisme no recorden o no volen recordar coses del passat. I els seus adversaris tampoc
"Qui té el poder no suporta que li portin la contrària. Si jo mano, ho faig bé; i si protestes ets un mal ciutadà. Si tu manes, ho fas malament"
"El cas Ollé ha despertat les feres adormides: aquelles que volen girar el focus envers les víctimes; que suggereixen o arriben a dir que hi ha denúncies falses"
Al centre de la malaltia, existeix em sembla el símptoma més dolorós: la falta de compromís polític dels artistes d’avui dia
La gestió de les conseqüències de la sequera no és pas natural, és cultural i, per tant, política
En el terreny de l’art (en el de la vida també, suposo) no hi ha manera d’entaular un diàleg si només poses sobre el paper les teves simpaties i les teves antipaties sense cap mena de filtre
Em confon i m’amoïna que no siguem prou conscients que la cultura, a tot estirar, et pot “matar d’avorriment”, però que les policies i els exèrcits de tot el món et lleven la vida
"Lluny de la cultura de l’ostentació passen coses, més coses que no ens pensem. Encara que el periodisme cultural no en parli"
Podem parlar una llengua (o unes llengües) a casa, però si després, professionalment, n’excloem una estem fent una elecció, que és cultural i política alhora
Potser que el Liceu abarateixi les entrades i es deixi de mostres de sectarisme feixista com aquestes
"La visió que ofereix Alcarràs del món de pagès ha estat una sorpresa, no és gens complaent ni romàntica, retrata el masclisme innat d'aquest imaginari"
"Vam callar. I, en aquests marges petits de debat que van quedar, l’art, el pensament, la cultura van desaparèixer a l’engròs"
"Walter Benjamin fa molts anys que ens ho va advertir: els vencedors de la història custodien el passat i les relíquies que en provenen"