Tenen raó els militants i mercenaris de l'optimisme oficial: sóc home de poca fe, cenizo, retrógado i atrasao (a més d'estar a sou dels catalans). Però és que els meus limitades "entendederas" em juguen dolentes passades. Per exemple, ahir no va haver manera que entengués com és possible que després de tant discurset sobre la sostenibilitat, l'efecte hivernacle i la clonació del bucardo ara mateix s'hagi aprovat per part del Govern d'Aragó la instal·lació d'una central tèrmica a Mequinensa, que emetrà anualment quatre-centes mil tones anuals d'anhídrid carbònic. O sigui, just quan regions i estats (civilitzats, vull dir) intenten per tots els mitjos baixar llocs en el ránking de la contaminació ambiental, aquí ens anem cap amunt com una fletxa. Potser era això el que Boné va ser a contar-los als reunits en Compenhague! Admesa la meva curtesa, el que sí els prego és que no em parlin ni dels llocs de treball que crearà la construcció i gestió de la susdita tèrmica ni de les necessitats energètiques d'aquest país. Per a començar, Aragó produïx bastant més energia de la qual consumeix (i està en condicions d'ampliar les seves plataformes de renovables). Per a seguir, hem de convenir que hi ha llocs de treball... i llocs de treball. Existeixen per aquí pobles tan desgraciats que s'han inscrit en el concurs per a aconseguir el magatzem de deixalles radioactives, però això, la veritat, no deixa de ser patètic. Tampoc em val el de les comarques aragoneses que necessiten algun al·licient (mina a cel obert, cementera, tèrmica, abocador de purines o similars) per a sortir de l'abandó i la misèria. Això és una "jautada", com ho és el aserto (convertit avui en dogma) que per a assolir que et facin determinades infraestructures bàsiques cal organitzar a més una expo, una olimpíada o una carrera de Fórmula 1. Això és el que volen els del BIE, el COI, la FIA... i les grans constructores! Les quatre-centes mil tones més que els parlo contaran en el futur, quan el control de les emissions sigui cada vegada més estricte. I al final llastrarà el nostre desenvolupament. Ja ens val.

JOSÉ LUIS Trasobares