La pintura , pels museus.

LA PINTURA ALS MUSEUS 1 LES RATLLES A L'AUTOVIA.

El passat cap de setmana dies 25 i 26 de Febrer; el camí anomenat"PR-C78 Cinturó de l' Anoia", va aparèixer repintat de blanc i groc. Aquest camí neix a Castellolí, passa per Agulles i al Bruc. Hi ha uns tríptics per la comarca que el ressenyen molt bé. No sabem qui ho ha fet però, a tots els usuaris de Montserrat i els que no també, els convidem a venir a veure la tasca realitzada. Això és una crida a la pressió popular i si alguna entitat com la Federació volgués prendre cartes, millor que millor. Ja ha passat masses vegades que algun il•luminat amb molt bona intenció, empastifa aquesta i d'altres muntanyes de pintura perquè ningú es perdi.
L' integrisme en aquesta societat massificada és utòpic, i demanar que es marquessin els camins amb fites seria massa però, fem una crida als òrgans gestors (a través de la pressió popular, si és que algú ens vol secundar) perquè a l’ era de les prohibicions que vivim, facin una més i que es reguli el marcatge de camins i el limitin a una normativa estipulada per gent amb una mica més de criteri que aquests salvavides.
La travessa de Montserrat sembla una autovia de tantes ratlles com té, només falten les bandes sonores. No és el primer cop que es fa un sobre marcatge a la muntanya, tots sumen. Com a exemple una mica extrem però real tenim la canal de la Portella, és un pas obligat entre roques que deu tenir 30 metres. Hi ha 11 marques!!!.
Conscients de que els autors no tenen mala intenció, potser només cal que algú els expliqui que la muntanya és un lloc d' evasió i llibertat, però això no ha de servir perquè tothom hi pugui deixar la seva empremta. La natura ens agrada per com és i per desgràcia les nostres intervencions acostumen a ser-li desfavorables.
Ja posats també hauríem d'estendre una mica de filosofia integrista a aquells tipus d'expressions de caràcter individual o col•lectiu, com per exemple les plaques als difunts o les commemoratives que podem trobar arreu de Montserrat. La muntanya és un espai comú i si tots posem la nostra placa pot arribar a semblar un cementiri o la paret plena de títols i diplomes del despatx d'un advocat.
Per tant, demanem als usuaris de la zona afectada que expressin la seva opinió en aquest i d'altres espais, doncs creiem que és hora que la societat defineixi si volem gaudir de la muntanya com un arbre al natural, o per el contrari preferim veure-la com si d'un arbre de Nadal es tractés.
La natura és L' ART de la casualitat, deixem L' ARTificial pels museus i les ciutats. O si més no, moderem el nostre impacte. Depèn de tots nosaltres.

SALUT USUARIS

PD S'ha de dir que dels voltants del refugi d'Agulles s'han tret unes 20 marques en un tram d'uns 600 metres amunt i avall d'aquest.

ELS SALTA MARGES MONTSERRATINS....