• DGM

  03.05.2012 12:07

  Som més que un club

  A Catalunya sembla que només hi ha un equip de futbol. Jo soc soci de l'Espanyol i la veritat estem una mica farts de aquesta situació, tant televisió com premsa o ràdios de Catalunya només tenen el pensament únic del barça i als altres equips catalans com si no existissin. Fins als col.legis els inculca'n el tema barça i la veritat és una pena, això amb recorda temps passats que ja sabem tots el que passava.

  RespondreInapropiat

• pasbort

  03.05.2012 10:28

  APORTACIO

  Que més voldria jo que foseu SOCIALISTES, esteu segur que sou SOCIALISTES? no sereu acàs SOCIOLISTOS? com és això, que jo m´he auto-sensurat la propagació del SOCIALISME i no ha ixit ningú, ningú però en cap lloc ningú que aixgui dit el SOCIALISME ES AIXO!!! es el mateix que el SOCIOLISMO? la diferència és com la nit i el dia, i jo crec que sols el SOCIALISME evitarà la PLUJA DE FOC vosaltres mateix, VOTEU, VOTEU CAPITALISME que vosaltres tingueu BONA DIGESTIO SI TANT US AGRADA......a mí el que m´agradaria encara que fos dos dies és deixar d´èsser ESCLAU d´aquests NEGRERS CASTELLANS ....VISCA LA INDEPENDENCIA ! ! !

  RespondreInapropiat

• Froilan

  30.04.2012 22:39

  Vaga de deures o desorientació desbocada?

  No sé… Per començar, podria dir que tampoc no es deu haver demostrat mai la utilitat de les colònies escolars, o la del fet que un nen sàpiga què és el subjecte d’una oració o que el número π és la relació de proporcionalitat que existeix entre la longitud del diàmetre i la de la seva circumferència. I posats a dir bestieses, ara que hi penso, tampoc no conec cap estudi que demostri la utilitat d’aprendre a llegir o a escriure… I és que hi ha coses que cauen pel seu pes.
  
  D’altra banda, d’acord amb els plantejaments d’aquesta associació, val més que comencem a pensar també si no seria convenient de prohibir la venda de joguines, mòbils i llaminadures, que també solen ser una font de conflictes entre pares i fills i, naturalment, l’existència d’escoles privades, que acostuma a ser, igualment, un element que afavoreix la desigualtat; i, posats a fer, també podríem imposar el sou únic entre els treballadors que tinguin fills, que la diversitat de percepcions salarials dels pares també provoca desigualtats entre la canalla.
  
  I és que em fa l’efecte que, en matèria d’educació, hem entrat en una voràgine de despropòsits que no ens deixen veure coses tan clares com ara que els deures són, efectivament, un complement absolutament imprescindible perquè l’estudiant tingui l’ocasió d’enfrontar-se tot sol a uns procediments o a uns continguts determinats i pugui comprovar que, efectivament, els té interioritzats o, al contrari, pugui adonar-se que hi té llacunes i que allò que potser veia tan clar a classe, a l’hora de posar-s’hi tot sol, sense el suport del professor, és incapaç de resoldre-ho satisfactòriament. Sempre dic als meus alumnes que els deures són per a equivocar-se i quan baden una boca de dos pams per la meva provocadora afirmació, encara reblo el clau dient-los que l’error és font de coneixement perquè només equivocant-nos podem arribar a copsar l’abast de les nostres mancances i, per tant, què ens cal reforçar. I els deures són una oportunitat d’or que s’ofereix als estudiants perquè, després d’haver intentat resoldre un problema de matemàtiques o qualsevol altra cosa, s’equivoquin tranquil·lament sense cap més conseqüència que haver descobert finalment què era el que no sabien fer.
  
  I, en aquest sentit, voldria acabar l’article aconsellant vivament la lectura d’un llibret que he llegit no fa gaire, L’educació low cost, de Ramon Coma (Editorial Malhivern), molt fàcil de comprendre gràcies al llenguatge planer amb què està escrit, a parer meu, fins i tot, excessivament col·loquial, on l’autor, un professional de l’educació, veterà i preocupat pels problemes que pateix el sistema, tracta tot un seguit de situacions que els docents sentim molt properes; i ho fa d’una manera fresca i lliure dels prejudicis que tenallen les gregàries opinions que sentim tot sovint d’aquells que només pretenen ser políticament correctes. A través de les poc més de 100 pàgines del llibre, Coma va fent desfilar tot de temes en capítols molt curts que destil·len una fina ironia i un to crític que no pot deixar indiferent a ningú.
  
  Valdria la pena que més d’un se’l llegís abans d’emetre judicis temeraris al voltant d’un àmbit professional certament delicat i complex, sobre el qual tothom es permet opinar, en moltes ocasions, fent gala d’una irresponsabilitat que només és explicable des de la més manifesta ignorància.
  La setmana passada una amiga em comentava el nerviosa que li posava estar cada tarda dos o tres hores amb el seu fill de set anys fent deures. Fitxes i fitxes interminables, afectades, segurament, a l’arribada de la fi de curs i la “necessitat” d’acabar tot el proposat. Quina bajanada, si em permet l’expressió.
  Davant la tremenda barbaritat que un nen de set anys estigui unes dues hores cada tarda fent fitxes es justificava, entre els tertulians, que el nen adquiriria:
  
  - Serveixen per reforçar i repassar l’après a classe.
  - Creen un hàbit d’estudi.
  - És una bona oportunitat per adquirir hàbits de treball.
  - Ajuden al desenvolupament de l’autonomia d’aquests nens i nenes.
  - Són les primeres preocupacions i responsabilitats dels nens.
  - Desenvolupen la seva capacitat d’organització.
  - El nen comença a ser organitzat pels pares, realment no aprèn a organitzar-se per si mateix, però si per ells.
  - Acostumar a l’esforç és bo, perquè qualsevol cosa que valgui la pena cal esforç.
  Sincerament, aquestes afirmacions, estan molt esteses en la nostra il · lustre societat espanyola. Més aviat es tracta de necessitats característiques de l’etapa de les operacions formals, etapa que no s’arriba fins a la pubertat, sobre els 12 anys. És una barbaritat demanar-li a un nen o nena de set anys que adquireixi tota aquesta llista de requisits adults, o si més no, adolescents. En aquest sentit la meva opinió no és meva, està basada en gent que sap molt més que jo i que ha dedicat la seva vida a estudiar detingudament, professionalment i molt reconegudament, els processos implicats en el desenvolupament del nen / ai que ha compartit amb tota la comunitat. I vaig a això:
  
  Jo també vaig ser nen, un nen que no va ser a l’escola fins als sis anys i no vaig tenir problema en iniciar-lo i seguir-lo, perquè, és clar, mai vaig fer deures fins a sisè, però la nostra experiència personal no ha de ser exemple i intento no fixar-me en la meva . Tenim la tendència a pensar que de la manera que nosaltres vam aprendre és la que han d’aprendre els nostres fills, ie aquí el problema: no hi ha manera de lliurar-nos d’una educació selectiva (que selecciona els alumnes en comparació amb la resta de la classe) en lloc de inclusiva (tenir en compte a cada alumne com una individualitat amb una evolució i context propi).
  
  Bé, intentaré explicar-me:
  
  En primer lloc, respecte al desenvolupament físic dels nens, podem dir que les necessitats que tenen radiquen en l’experimentació, el moviment i el desenvolupament de les capacitats orientatives, que al seu torn, afavoreixen el desenvolupament de la creativitat. Necessiten explorar el món i moure, córrer, saltar, pujar, baixar, llançar, rebre, arrossegar, són els esquemes motors de base, que si no es desenvolupen en aquesta edat, no ho faran mai. És en aquest moment on s’ha de potenciar el desenvolupament físic que requereix el nen / a. Estic segur que amb dues hores cada tarda fent fitxes a la taula no es satisfan, ni amb dues hores d’educació física a la setmana, ni amb mitja hora de pati al dia. Una personalitat perfeccionista, lligat a una preobesidad per inactivitat infantil és un desencadenant cada vegada més gran de trastorns de la conducta alimentària (a l’alça en els últims temps), però aquí també té culpa la vida sedentària a la qual sotmetem als nens, perquè, clar, com no es poden moure a casa, han de endollar-se a la tele (el verí més gran que pot haver per a un nen donada la seva virtualitat i poca relació amb el món concret) o videoconsoles, o, és clar, als deures diaris.
  
  Respecte el desenvolupament cognitiu i intel · lectual, els nens en aquesta edat es troben en l’etapa de les operacions concretes (Piaget). En aquesta etapa, els nens es caracteritzen per necessitar aprendre a través del món concret que els envolta, és a dir, necessiten tocar i experimentar per aprendre. Per exemple, no és el mateix aprendre a sumar com nosaltres ho vam fer (el pitjor per aprendre donada la seva poca relació amb la realitat concreta que ens envolta), que sumant objectes a partir del món concret (àbacs, pedres o similars). Un 90% dels que aprèn un nen de manera concreta seria un 10% del que ho faria de manera virtual (una fitxa amb exercicis). L’hàbit d’estudi i de treball no s’adquireix, en l’edat de set anys, a través de les imposicions de tasques no desitjades, ara estaríem parlant de nens a partir dels 11 anys. Per tant, en darrer curs de primària o inici de la secundària, on també hi ha molt a treballar encara per comparar-nos amb els països punters en educació (que precisament passen dels deures i opten pels treballs multidisciplinaris i projectes individuals). Necessiten operar a través de la realitat i aquesta és la seva necessitat, com la necessitat d’una planta és tenir els nutrients necessaris per créixer.
  
  En tercer lloc parlaríem del desenvolupament afectiu i psicosocial. A aquesta edat, el nen encara requereix d’una zona de desenvolupament pròxim on aprendrà molt més si es troba en un entorn afectiu positiu i amb aquestes necessitats satisfetes. El nen requereix una situació afectiva el més positiva possible, i aquesta es desenvolupa proporcionant situacions i processos que atenen les demandes del que interiorment el nen / a demanda.
  
  En definitiva, els deures, tal com els coneixem, no ajuden al desenvolupament físic, cognitiu ni afectiu i psicosocial dels nostres nens / es en cap sentit, més aviat perjudiquen i cohartan el desenvolupament natural. Ara si els deures és anar a passejar amb la família, anar a jugar amb el cosí, veure l’hort de l’avi, anar a la biblioteca a la zona infantil, pujar a un arbre i tocar la seva escorça, tirar una pedra al riu i veure som es unde i genera ones, … Respectar, en definitiva, els processos de vida que interiorment sorgeixen del nen (com poden ser els seus interessos i demandes), millor.

  Poca vergonya

  Carpe 30.04.2012 14:34

  No és indignant que es retalli fins a nivells critics en atenció mèdica i en educació mentre els polítics i altres càrrecs segueixin gaudint de sous i diners per a despeses fora de tota austeritat? Dónen ganes de fer una revolució com la francesa que va fer rodolar uns quants caps. Salut i esperança!

  RespondreInapropiat

• Carpe

  30.04.2012 14:34

  Poca vergonya

  No és indignant que es retalli fins a nivells critics en atenció mèdica i en educació mentre els polítics i altres càrrecs segueixin gaudint de sous i diners per a despeses fora de tota austeritat? Dónen ganes de fer una revolució com la francesa que va fer rodolar uns quants caps. Salut i esperança!

  RespondreInapropiat

• Pedesenc

  26.04.2012 13:24

  Quo vadis,Penedès...?

  Quo Vadis, Penedès?
  Ara ens trobem en un moment d’impàs, ja que sembla que la situació actual de crisi pugui servir d’excusa per desatendre la reivindicació majoritària d’un territori, com si això fos un problema menor comparat amb la magnitud –real certament– de la crisi que estem patint. Però el que nosaltres sempre hem pensat i defensat és que si poguéssim actuar des de la proximitat estaríem en unes condicions molt millors per fer-hi front. Aquest comunicat s'acompanya d'un desplegable que hem editat i començat a repartir el dia de Sant Jordi en el qual recordem, a la part central, l’enorme suport que ha tingut la demanda de la vegueria Penedès per part tant dels ajuntaments com de la societat civil, i aquesta d’una manera àmplia que inclou no solament persones individuals i entitats culturals i cíviques sinó també els agents econòmics i socials.
  
  Ara estem a l’expectativa de la publicació del Decret de desplegament de l’àmbit Penedès, una publicació que sembla imminent però que ja fa massa temps que es demora: l’àmbit serà una oportunitat per redreçar i projectar el Penedès des del punt de vista econòmic, social i identitari, una magnífica esperança per a un futur que ja no pot esperar més.
  
  Mentrestant anem veient símptomes de com el Penedès es mou. Una mostra ho són les recents jornades de Cunit amb el suggerent títol Quo vadis Penedès: en el desplegable publiquem la ponència d’un dels membres de la PVP. O també la gosadia d’aquest municipi de Cunit (de la “província” de Tarragona) i el seu veí Cubelles (de la “província” de Barcelona) d’ajuntar-se per promoure una marca turística nova, el Penedès Marítim, i fer front així a la cotilla provincial que les Diputacions continuen fomentant i subvencionant tot i estar en mans teòricament nacionalistes. I finalment l’oposició al Logis Penedès, abans que no sigui definitivament consumat, per part d’amplíssims sectors del territori que el veuen com la imposició d’un model de subjugació als interessos metropolitans i en la línia oposada a un Penedès basat en l’economia de proximitat, el vi i l’enoturisme, la protecció del paisatge i la qualitat ambiental.

  Més equips a Catalunya

  Isa 26.04.2012 13:04

  Jo estic d'acord amb tu, el Barça no és l'únic equip de futbol de Catalunya, però per desgràcia, això porta passant molt de temps. Jo sóc del Nàstic, i quan va estar en primera, que va ser molt poc temps, només ho retransmetia pel tv3 si jugava amb el Barça, i amb l'Espanyol passa igual, Quantes vegades ho veiem en tv3?, I en les notícies ?. Només per dir el Nàstic està en descens, o l'Espanyol a punxat, doncs és una injustícia, però bé, el futbol és així.

  RespondreInapropiat

• Isa

  26.04.2012 13:04

  Més equips a Catalunya

  Jo estic d'acord amb tu, el Barça no és l'únic equip de futbol de Catalunya, però per desgràcia, això porta passant molt de temps. Jo sóc del Nàstic, i quan va estar en primera, que va ser molt poc temps, només ho retransmetia pel tv3 si jugava amb el Barça, i amb l'Espanyol passa igual, Quantes vegades ho veiem en tv3?, I en les notícies ?. Només per dir el Nàstic està en descens, o l'Espanyol a punxat, doncs és una injustícia, però bé, el futbol és així.

  A Catalunya hi ha mès d'un club

  José Perea 07.05.2011 19:30

  Hola a tots,
  M'agradaria donar el punt de vista en aquest fòrum de un aficionat al Espanyol, ja que també es un club català i en aquest fòrum només es parla del Barça. Primerament el Espanyol es tant català com el que més. Segon, el futbol es un esport i no s'ha de barrejar amb política o al menys jo ho penso aixi, i per últim dir, que a Catalunya el Barça o acapara tot i això no es just, ni per als Espanyolistes ni per els altres equips com el Nastic, Tarragona, o altres.

  RespondreInapropiat

• atlasac

  20.04.2012 11:28

  JO

  JO
  Avui estreno la meva butaca del meu anfiteatre,s´alça el teló, es una obra DRAMATICA i escomença -- No hi ha SOLUCIO, no hi ha SOLUCIO... però un tal PORTABELLA i un tal TERRICABRAS veig que tenen el nàs més fí, alguna cosa auloren......veurem com transcurrirà l´OBRA ! !.

  RespondreInapropiat

• El Mestre

  16.04.2012 13:26

  L'Hort escolar a l'Escola Esteve Barrachina (2012)

  M’hi consta que més escoles de Sitges,de la Comarca Garraf i de Catalunya, o bé han començat enjardinant els seus patis o moltes han començat amb un cridaner hortet.L’Escola Barrachina fa dos cursos ha inciat un Hortet, força petitó, però agradable als ulls,en que cada planta els escolars van posar el nom de la planteta.Són petites iniciatives que les valorem molt, però que ens deixen a la cua de moltes Escoles europees, on de debò tracten amb la mateixa importància l’Espai interior de l’escola com l’Espai exterior.
  Tant els Llibres de text com d’altres, que n’hi ha força, ens hi parlen del Medi natural com a Font educativa ,ens hi fan evidents la urgent necessitat d’introduir la Natura a les escoles publiques amb sòlids arguments, fruits de l’observació i l’experiència.Ens hi diuen,clar i sitgetà,que:”Un hort representa potencialment una Mina Educativa, un Taller de la Intel•ligència”, o, més ben dit de les Intel•ligències,és a dir, de la Intel•ligència perceptiva,la intuïtiva, l’emotiva,la social, l’estètica, la cognitiva, la creativa,la pràctica, la corporal i la motriu, etc.
  Un hort escolar,com qualsevol hort elaborat pels escolars ens demana que ens hi aturem un moment.S’hi imposa una reflexió a les persones adultes-.Els nois i les noies de l’Escola Esteve Barrachina, tot i treballant a l’Aire Lliure…es fan prou forts.Són arrossegats per la màgia de les plantes que reneixen, creixen i es transformen. En els escolars barratxiners,seguríssim, l’efecte del seu “Joc d’un Hort” és quelcom més que terapèutic.Mentre l’Hortet floreix, els escolars també hi floreixen. A l’hortet els nois i les noies de l’Educació Infantil i l’Educació Primària projecten, decideixen, acorden i realitzen, seguint una lògica pròpia.
  Tot Hort escolar,encara que sigui pobre i petit com el de l’Escola Esteve Barrachina,no pas espectacular,n’ofereix innombrables estímuls entorn dels quals cristal•litzen els Projectes o els Microprojectes, dels nois i les noies barratxiners. Els estímuls,justa la fusta, poden éssser-ne casuals, o bé preparats pels mestres o pares/mares de l’AMPA del centre escolar.Si ben bé, hi observem els nostres escolars barratxiners,n’hi gaudeixen força de les coses petites i poc vistoses, busquen elements per enfilar-se, per apilar i construir, busquen intimitat per observar, fan ús del “Joc Simbòlic de les Plantes”, tenen l’afany de recol•lectar, de collir flors, de treure’s les sabates i embrutar-se per gaudir d’un munt de plaers i sensacions…!!
  A diferència de les persones adultes,com són els Mestres i l’AMPA,els nostres escolars sitgetans miren les parts i els adults miren el tot.Els nois i les noies van a poc a poc i nosaltres,les persones adultes, molt de pressa.Ells saben millor que ningú trobar les “Obres d’Art” més exquisides de la Natura, les Miniatures, tal com el sap tot el qui ha mirat un floc de neu,per exemple.
  Clar i sitgetà,el repte d’un “Hortet escolar” a l’Escola Pública Esteve Barrachina, n’és assumir la Direcció Educativa i Escolar dels espais exteriors del centre escolar.En el fons,es tracta de crear espais exteriors acollidors i bells, espais que afavoreixen no tan sols els moviments plens de vitalitat, sinó també l’intimitat i la tranquil•litat.
  Sembla ser que no només l’Escola Barrachina, sinó també d’altres escoles de Sitges,com ara el CEIP Maria Ossó i del Garraf comencen a interessar-se o ja fa temps que estan interessats amb l’Hort Escolar,és quelcom d’agrair-ne.ja que uns Mestres sitgetans,enamorats del Medi Natural,motiven els seus alumnes amb Activitats i Tallers al mateix “Hortet escolar”, i amb un munt d’idees per introduir elements naturals a les aules i a l’exterior del centre com ara espais lliures als patis d’esbargiment.Enhorabona Equip Directiu,Claustre de Professors i,AMPA i alumnes i personal al servei del centre escolar.Gràcies.
  Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

  L'Hort Ecològic a Vallpineda a Sitges

  El Mestre 15.04.2012 13:19

  La metodología que apliquem a l’Hort Ecològic és una técnica,anomenada de bancals elevats. Els bancals són les peces que es van repetint (en total a l’hort hi han 7), i tenen una dimensió de 1’20 m. d’amplada per 5’5 m. de llargada. Entre els bancals queden uns espais que són els passadissos, que tenen 0’50 m.d’ample. Els bancals són els espais destinats a plantar les hortalisses, i els passadissos són els espais des d’on treballarem per treure les herbes, plantar, regar, recol.lectar...als bancals, però aquests no seràn trepitjats mai!!
  D’aquesta manera el terra no es compacta i podrem plantar de forma més densa i aprofitar així, el màxim d’espai disponible. Aquesta tècnica és anomenada bancals elevats ja que en el moment de procedir a realitzar les tasques d’acondicionament del sól, la capa superficial dels passadissos s’ha afegit dins els bancals amb l’objectiu d’incrementar el nivell de nutrients a la terra dels bancals, ja que és la capa superficial de la terra la que conté major nombre de nutrients.
  Per tant els avantatgess dels cultius en bancals són:
  a) el terra no es compacta tant b) plantació més densa i per tant major productivitat,
  c) permet associar plantes amb necessitats radiculars i foliars diferents, i que per tant es
  complementen en un mateix espai,d) a l’haver major densitat de plantació hi ha més ombra i per tant les herbes no creixen tant.
  En el projecte reservarem un espai al voltant de l’hort que servirà per anar plantant a poc a poc plantes de molts tipus, aromàtiques, de flor, medicinals,...és el que s’ anomena tanca viva i té les funcions de servir de refugi a ocells i altres animals, una altra funció de protecció contra els vents i la contaminació, així com una funció estètica de l’hort-.Al final de l’hort, sota el mur del carrer Gaspar, situarem la compostadora, que ha d’estar en un lloc ombrejat, que ens servirà per convertir les restes vegetals o orgàniques en compost que aportarà nutrients al terra. El compost també millora l’estructura del sól, descompactant-lo, per tal que les arrels de les plantes tinguin oxigen i capacitat d’absorbir els nutrients que es dissoldran en l’aigua del reg, Fent compost li donem un ús als residus que genera l’activitat agrícola, que d’altra manera tiraríem a les escombraries, i de pas estalviem diners en la compra de substrat o terra.
  Cada bancal tindrà una identificació mitjançant una lletra ( a, b, c, d, e, f, g) que ens servirà per fer rotacions cada any o cada dos anys, de manera que no siguin sempre les mateixes plantes les que estàn plantades en un mateix bancal. L’objectiu de les rotacions és aconseguir que els nutrients del sól no s’esgotin i es puguin anar renovant. D’altra banda, al llarg dels anys els agricultors han anat observant que hi havia plantes que quan convivien juntes o a prop es beneficiaven i s’ajudaven mutuament, i que d’altres associacions no funcionaven bé, és el que s’ha dit en anomenar associacions favorables o desfavorables.
  Doncs nosaltres al projecte hem anat conformant associacions de plantes que fossin favorables, i per això plantarem diverses plantes en un mateix bancal, segons un ordre que pot anar modificant-se al llarg del temps segons les observacions que anem fent d’ara endavant, de fet l’observació en aquest sentit és molt valorada ja que no existeixen certeses absolutes en aquest camp,ni estudis ben definits.
  Tots aquests aspectes conformen l’eix vertebral del Projecte, a més de la consideració que l’agricultura ecològica ha de servir a la biodiversitat (vegetal i animal), ha de tendir a la imitació de la natura, al mínim impacte mediambiental, de forma que no utilitzarem productes químics que contaminen el terra,no esgotarem els nutrients del sól amb monocultius (cultius d’una sola planta), evitant de passada que una plaga pugui arrassar-lo tot, i també sent conscients en l’ús de recursos naturals escasos com l’aigua o la benzina. En general i com a consideració global es tracta d’entendre la terra com un element viu que s’ha de respectar, i que ens és imprescindible per viure i poder obtenir els aliments que el nostre cos necessita-.

  RespondreInapropiat

• El Mestre

  15.04.2012 13:19

  L'Hort Ecològic a Vallpineda a Sitges

  La metodología que apliquem a l’Hort Ecològic és una técnica,anomenada de bancals elevats. Els bancals són les peces que es van repetint (en total a l’hort hi han 7), i tenen una dimensió de 1’20 m. d’amplada per 5’5 m. de llargada. Entre els bancals queden uns espais que són els passadissos, que tenen 0’50 m.d’ample. Els bancals són els espais destinats a plantar les hortalisses, i els passadissos són els espais des d’on treballarem per treure les herbes, plantar, regar, recol.lectar...als bancals, però aquests no seràn trepitjats mai!!
  D’aquesta manera el terra no es compacta i podrem plantar de forma més densa i aprofitar així, el màxim d’espai disponible. Aquesta tècnica és anomenada bancals elevats ja que en el moment de procedir a realitzar les tasques d’acondicionament del sól, la capa superficial dels passadissos s’ha afegit dins els bancals amb l’objectiu d’incrementar el nivell de nutrients a la terra dels bancals, ja que és la capa superficial de la terra la que conté major nombre de nutrients.
  Per tant els avantatgess dels cultius en bancals són:
  a) el terra no es compacta tant b) plantació més densa i per tant major productivitat,
  c) permet associar plantes amb necessitats radiculars i foliars diferents, i que per tant es
  complementen en un mateix espai,d) a l’haver major densitat de plantació hi ha més ombra i per tant les herbes no creixen tant.
  En el projecte reservarem un espai al voltant de l’hort que servirà per anar plantant a poc a poc plantes de molts tipus, aromàtiques, de flor, medicinals,...és el que s’ anomena tanca viva i té les funcions de servir de refugi a ocells i altres animals, una altra funció de protecció contra els vents i la contaminació, així com una funció estètica de l’hort-.Al final de l’hort, sota el mur del carrer Gaspar, situarem la compostadora, que ha d’estar en un lloc ombrejat, que ens servirà per convertir les restes vegetals o orgàniques en compost que aportarà nutrients al terra. El compost també millora l’estructura del sól, descompactant-lo, per tal que les arrels de les plantes tinguin oxigen i capacitat d’absorbir els nutrients que es dissoldran en l’aigua del reg, Fent compost li donem un ús als residus que genera l’activitat agrícola, que d’altra manera tiraríem a les escombraries, i de pas estalviem diners en la compra de substrat o terra.
  Cada bancal tindrà una identificació mitjançant una lletra ( a, b, c, d, e, f, g) que ens servirà per fer rotacions cada any o cada dos anys, de manera que no siguin sempre les mateixes plantes les que estàn plantades en un mateix bancal. L’objectiu de les rotacions és aconseguir que els nutrients del sól no s’esgotin i es puguin anar renovant. D’altra banda, al llarg dels anys els agricultors han anat observant que hi havia plantes que quan convivien juntes o a prop es beneficiaven i s’ajudaven mutuament, i que d’altres associacions no funcionaven bé, és el que s’ha dit en anomenar associacions favorables o desfavorables.
  Doncs nosaltres al projecte hem anat conformant associacions de plantes que fossin favorables, i per això plantarem diverses plantes en un mateix bancal, segons un ordre que pot anar modificant-se al llarg del temps segons les observacions que anem fent d’ara endavant, de fet l’observació en aquest sentit és molt valorada ja que no existeixen certeses absolutes en aquest camp,ni estudis ben definits.
  Tots aquests aspectes conformen l’eix vertebral del Projecte, a més de la consideració que l’agricultura ecològica ha de servir a la biodiversitat (vegetal i animal), ha de tendir a la imitació de la natura, al mínim impacte mediambiental, de forma que no utilitzarem productes químics que contaminen el terra,no esgotarem els nutrients del sól amb monocultius (cultius d’una sola planta), evitant de passada que una plaga pugui arrassar-lo tot, i també sent conscients en l’ús de recursos naturals escasos com l’aigua o la benzina. En general i com a consideració global es tracta d’entendre la terra com un element viu que s’ha de respectar, i que ens és imprescindible per viure i poder obtenir els aliments que el nostre cos necessita-.

  "Els Premis Barrachina" per a l'Escola Inclusiva (2012)

  Froilan 12.04.2012 21:06

  És força simptomàtic i encara una mica sospitós que els estudiosos i autors dels llibres sobre la Festa Major de Sitges (alumnes de l’escola privada),editats per l’Ajuntament de la Vila,així cn els diversos Programes de Festa Major de Sant Bartomeu,editats per les Comissions de Festa Major,mai no informin ni diguin res dels prestigiosos “Premis escolars” creats pel mateix Consistori a bombo i plateret,incloses les desfilades dels escolars acompanyats tant dels seus mestres com la Banda municipal,per tal de celebrar els bons resultats dels exàmens de final de curs-.Uns premis distribuïts al Saló de Juntes amb Diplomes als millors escolars, en presència de les autoridades en ocasió de la Festa Major
  de Sant Bartomeu,és a dir un acte més de la Festa Major durant anys i panys-.
  Altrament,un poble com Sitges enamorat dels costums perduts per tal de ressucitar-los,que aquells premis municipals,primer i després “Premis Llopart” ,”Premis Via” dels mecenes en Rafael Llopart i Ferret i d’en Guillem Via i Via,respectivament,encara,després de tants anys (1840-1930) no hagin estat,també ressucitats,malgrat siguin premis només per a l’escola pública-.Ni l’escola particular ni l’escola privada a Sitges van tenir-ne aquesta estimulat i emocionant oportunitat-.A cops,en penso que Sitges encara no s’ha lluït modernament envers l’escola pública-.Edificis escolars públics fets a empentes i rodolons i tardanament,a més de la pèrdua dels “Premis escolars” de tanta il.lusió per a les famílies sitgetanes-.
  
  *La meva proposta és aquesta: creació dels “Premis Barrachina” a les envistes del mig segle i Noces d'Or de l'Escola Esteve Barrachina (1960-2010),per als alumnes avantatjats de l'escola inclusiva i el moviment inclusor,no pas de l'educació "especial"-.
  Uns “Premis Barrachina” com aquells "Premis Municipals",“Premis Llopart” i “Premis Via”,mercès a la seva metologia escolar,molt lloada tant per les autoritats locals,provincials com de Madrid amb “Vots de gràcies”-.
  
  *Em limitaré,aquest cop,a comentar els premis escolars el dia 25 d’agost, a les 10’30 del matí de l’any 1909 (comentar tots els cursos seria un altre bon volum de Festa Major)-.Es reuniren amb els seus mestres els alumnes de les Escoles públiques de nois i de noies i,precedits de la Banda de música que dirigeix en Josep Carbonell i Rigual,van encaminar-se formats en filera cap a la Casa de la Vila per a assistir a la distribució de premis a què s0’havien fet acreedors en els exàmens celebrats el mes de juliol-.Presidia l’acte l’alcalde en Pere Carbonell i Mestre,prent seient a la Presidència els vocals de la Junta Local d’Instrucció Pública,Na Roser Dsans i Bori d’Amell,en Joan Carbonell i Company,en Joaquim Folch i en Josep Planas i Robert,a més del regidors municipals senyors Marsal,Carbonell Mussons i Guillot,en Rafael Llopart i Ferret,particularment convidat com a donant per al millorament de premis escolars-.Actuà de secretari el senyor Claudi Mas i Jornet,setretarì municipal-.
  
  *Obert l’acte pel President de la Junta Local d’Instrucció,el secretari de l’ajuntament va llegir l’acta de l’anterior sessió,que va ser aprovada pels vocals concurrents;tot seguit el senyor alcalde,en Pere Carbonell i Mestre es va adreçar als alumnes tot ponderant la trascendència de l’acte municipal,invitant-los al seu perfeccionament per mitjà tant de la instrucció pública com per l’educació,perquè només amb aquests elements,els nois i noies sabran comptar per poder dur a bon terme la nau de la llar,a més de poder ésser uns útils ciutadans per a la societat del futur-.
  El regidor municipal,Sr Guillot,tot prenent una carta oberta dirigida pel Sr Alcalde a les senyores que formaven part de la Junta Local d’Instrucció Pública,va demanar que es fessin ressò d’aquella exaltació,ja que el Municipi de Sitges actualment no compta amb mitjans per tal d’atendre les despeses que signifiquen la renovació del material escolar i d’ensenyament per a les Escoles públiques de nois i de noies,no dubtant gens ni mica que el seu amor a la instrucció així com el seu partriotisme faran que donin un bon resultat la subscripció popular que a tal objecte portin a cap-.
  Les senyores allà presents van confirmar que ja s’havien compromès amb la idea des d’aquesta publicació de la carta de referència,però que ateses les circunstàncies travessades darrerament,no van creure oportú portar-la a la pràctica;però,arta que ha desaparegut aquell motiu,ja es troben disposades a efectuar aquesta subscripció popular y fer servir el total recaudat per a l’escola pública-.Tant el senyor alcalde com el regidor Sr Guillot va donar expressives gràcies a tan generoses senyores pel seu proceder digne de tota lloança-.No cal dir-ne que tot seguit es va començar a fer el recapte entre tots els reunits per tal de dur a terme tan lloable idea municipal per l’escola pública-.
  Seguidament,el senyor president de la Junta Local d’Instrucció Pública anunciava que s’anava a procedir el repartiment de premis,per la qual cosa el senyor Secretari va donar lectura als llistats de nois i de noies per ordre de classes,primerament les noies i després els nois,un a un,tots cofois i contents desfilaven per devant de la presidència amb l’objecte de recollir les seves respetives distincions o diplomes-.
  Acte seguit,una noia la Dolors Hill va recitar amb una escaient entonació una bonica poesia donant les gràcies-.L’il.lustrat mestre públic,l’Esteve Barrachina,al seu torn,va pronunciar un ben escrit discurs,on glossava la importància de l’Educació i la Instrucció a la Vila dec Sitges y,alhora fustigant aquells pares i mares que tant poc d’interès demostraven en inculcar als seus fills i filles aquells ensenyaments que han de fer-los i fer-les els homes i les dones útils del demà sitgetà;i donant les gràcies a la Junta Local d’Instrucció Pública per l’interès que demostrava pel perfeccionament de l’ensenyament
  públic a Sitges-.Un cop acabat el repartiment de premis,la Banda municipal de música va executar diverses escollides composiucions musicals,tot i desfilant els escolars al só d’un airós pas-doble,que els va fer retornar més contents que mai a les seves respectives llars sitgetanes-.La festa seguirà,a la tarda-.Tots els alumnes de les escoles públiques van concórrer al “Prado Suburense” a una sessió de Cinema que se’ls hi va dedicar i a la que van ser convidats pel president del Casino-.

  RespondreInapropiat

• Froilan

  12.04.2012 21:06

  "Els Premis Barrachina" per a l'Escola Inclusiva (2012)

  És força simptomàtic i encara una mica sospitós que els estudiosos i autors dels llibres sobre la Festa Major de Sitges (alumnes de l’escola privada),editats per l’Ajuntament de la Vila,així cn els diversos Programes de Festa Major de Sant Bartomeu,editats per les Comissions de Festa Major,mai no informin ni diguin res dels prestigiosos “Premis escolars” creats pel mateix Consistori a bombo i plateret,incloses les desfilades dels escolars acompanyats tant dels seus mestres com la Banda municipal,per tal de celebrar els bons resultats dels exàmens de final de curs-.Uns premis distribuïts al Saló de Juntes amb Diplomes als millors escolars, en presència de les autoridades en ocasió de la Festa Major
  de Sant Bartomeu,és a dir un acte més de la Festa Major durant anys i panys-.
  Altrament,un poble com Sitges enamorat dels costums perduts per tal de ressucitar-los,que aquells premis municipals,primer i després “Premis Llopart” ,”Premis Via” dels mecenes en Rafael Llopart i Ferret i d’en Guillem Via i Via,respectivament,encara,després de tants anys (1840-1930) no hagin estat,també ressucitats,malgrat siguin premis només per a l’escola pública-.Ni l’escola particular ni l’escola privada a Sitges van tenir-ne aquesta estimulat i emocionant oportunitat-.A cops,en penso que Sitges encara no s’ha lluït modernament envers l’escola pública-.Edificis escolars públics fets a empentes i rodolons i tardanament,a més de la pèrdua dels “Premis escolars” de tanta il.lusió per a les famílies sitgetanes-.
  
  *La meva proposta és aquesta: creació dels “Premis Barrachina” a les envistes del mig segle i Noces d'Or de l'Escola Esteve Barrachina (1960-2010),per als alumnes avantatjats de l'escola inclusiva i el moviment inclusor,no pas de l'educació "especial"-.
  Uns “Premis Barrachina” com aquells "Premis Municipals",“Premis Llopart” i “Premis Via”,mercès a la seva metologia escolar,molt lloada tant per les autoritats locals,provincials com de Madrid amb “Vots de gràcies”-.
  
  *Em limitaré,aquest cop,a comentar els premis escolars el dia 25 d’agost, a les 10’30 del matí de l’any 1909 (comentar tots els cursos seria un altre bon volum de Festa Major)-.Es reuniren amb els seus mestres els alumnes de les Escoles públiques de nois i de noies i,precedits de la Banda de música que dirigeix en Josep Carbonell i Rigual,van encaminar-se formats en filera cap a la Casa de la Vila per a assistir a la distribució de premis a què s0’havien fet acreedors en els exàmens celebrats el mes de juliol-.Presidia l’acte l’alcalde en Pere Carbonell i Mestre,prent seient a la Presidència els vocals de la Junta Local d’Instrucció Pública,Na Roser Dsans i Bori d’Amell,en Joan Carbonell i Company,en Joaquim Folch i en Josep Planas i Robert,a més del regidors municipals senyors Marsal,Carbonell Mussons i Guillot,en Rafael Llopart i Ferret,particularment convidat com a donant per al millorament de premis escolars-.Actuà de secretari el senyor Claudi Mas i Jornet,setretarì municipal-.
  
  *Obert l’acte pel President de la Junta Local d’Instrucció,el secretari de l’ajuntament va llegir l’acta de l’anterior sessió,que va ser aprovada pels vocals concurrents;tot seguit el senyor alcalde,en Pere Carbonell i Mestre es va adreçar als alumnes tot ponderant la trascendència de l’acte municipal,invitant-los al seu perfeccionament per mitjà tant de la instrucció pública com per l’educació,perquè només amb aquests elements,els nois i noies sabran comptar per poder dur a bon terme la nau de la llar,a més de poder ésser uns útils ciutadans per a la societat del futur-.
  El regidor municipal,Sr Guillot,tot prenent una carta oberta dirigida pel Sr Alcalde a les senyores que formaven part de la Junta Local d’Instrucció Pública,va demanar que es fessin ressò d’aquella exaltació,ja que el Municipi de Sitges actualment no compta amb mitjans per tal d’atendre les despeses que signifiquen la renovació del material escolar i d’ensenyament per a les Escoles públiques de nois i de noies,no dubtant gens ni mica que el seu amor a la instrucció així com el seu partriotisme faran que donin un bon resultat la subscripció popular que a tal objecte portin a cap-.
  Les senyores allà presents van confirmar que ja s’havien compromès amb la idea des d’aquesta publicació de la carta de referència,però que ateses les circunstàncies travessades darrerament,no van creure oportú portar-la a la pràctica;però,arta que ha desaparegut aquell motiu,ja es troben disposades a efectuar aquesta subscripció popular y fer servir el total recaudat per a l’escola pública-.Tant el senyor alcalde com el regidor Sr Guillot va donar expressives gràcies a tan generoses senyores pel seu proceder digne de tota lloança-.No cal dir-ne que tot seguit es va començar a fer el recapte entre tots els reunits per tal de dur a terme tan lloable idea municipal per l’escola pública-.
  Seguidament,el senyor president de la Junta Local d’Instrucció Pública anunciava que s’anava a procedir el repartiment de premis,per la qual cosa el senyor Secretari va donar lectura als llistats de nois i de noies per ordre de classes,primerament les noies i després els nois,un a un,tots cofois i contents desfilaven per devant de la presidència amb l’objecte de recollir les seves respetives distincions o diplomes-.
  Acte seguit,una noia la Dolors Hill va recitar amb una escaient entonació una bonica poesia donant les gràcies-.L’il.lustrat mestre públic,l’Esteve Barrachina,al seu torn,va pronunciar un ben escrit discurs,on glossava la importància de l’Educació i la Instrucció a la Vila dec Sitges y,alhora fustigant aquells pares i mares que tant poc d’interès demostraven en inculcar als seus fills i filles aquells ensenyaments que han de fer-los i fer-les els homes i les dones útils del demà sitgetà;i donant les gràcies a la Junta Local d’Instrucció Pública per l’interès que demostrava pel perfeccionament de l’ensenyament
  públic a Sitges-.Un cop acabat el repartiment de premis,la Banda municipal de música va executar diverses escollides composiucions musicals,tot i desfilant els escolars al só d’un airós pas-doble,que els va fer retornar més contents que mai a les seves respectives llars sitgetanes-.La festa seguirà,a la tarda-.Tots els alumnes de les escoles públiques van concórrer al “Prado Suburense” a una sessió de Cinema que se’ls hi va dedicar i a la que van ser convidats pel president del Casino-.

  Als Estats Units els catalans un "Grup ètnic"

  Observador 12.04.2012 21:01

  Als Estats Units descriuen els catalans com un "grup ètnic".Catalans, bascos i gallecs són “diferents grups ètnics” que hi ha a l’Estat espanyol-.Els màxims responsables diplomàtics d’EEUU els atorguen així la consideració de raça, enllaçant amb l’RH negatiu que apunten els nacionalistes bascos, segons algunes publicacions.
  *Així mateix, el Despatx d'Assumptes Europeus i Euroasiàtics afirma, en un redactat publicat a la seva web el desembre de 2009, que el castellà és la llengua "oficial" del 74% de la població, per després no incloure la qualitat d'oficialitat per al "català-valencià" (que quantifica parlen el 17% dels ciutadans), el gallec (el 7%) i el basc (un 2 %).
  *Esment apart mereix la pàgina que informa sobre la seguretat a l'Estat espanyol:“Com d’altres països de l'Espai Schengen, l'obertura de les fronteres d'Estat espanyol amb els països de l'Est d'Europa permet la possibilitat a grups terroristes d'entrar i sortir del país anònimament”.
  *Afegeix, referent a això, que "la proximitat d'Espanya amb el nord de l'Àfrica la fa vulnerable a atacs d'Al Qaeda a la regió del Magreb".A part del terrorisme internacional, està l’autòcton.
  *En l’apartat dedicat a ETA, es diu “el risc de ser al lloc equivocat en el moment equivocat -afegeix- davant d'una acció d'ETA concerneix als visitants i a turistes".Per això, “els turistes nord-americans que viatgin a Espanya han de romandre vigilants, extremar precaucions, i evitar demostracions i altres situacions potencialment violentes.¨
  *Sobre l'aspecte de la criminalitat, el Departament Diplomàtic estima que "un milió de turistes nord-americans tenen problemes en visitar l'Estat espanyol cada any", i que "la delinqüència al carrer cap als turistes ocorre en les principals àrees turístiques".
  *Cal anar amb especial atenció s’alerta, a Madrid i Barcelona. A la capital catalana, s’alerta que les zones més perilloses són "Las Ramblas", l'Aeroport d'El Prat,l'Estació de Sants i les estacions de Metro, la zona de Sagrada Família, el barri Gòtic, el Parc Güell, la Plaça Real, i "al llarg de les platges de Barcelona".
  *S'assegura, també, que “s'ha registrat "un increment en el nombre de robatoris en el Port Olímpic".

  RespondreInapropiat

<2/3173>