Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • Sal·lus Herrero

     

    Sobre les històries de les religions i de l'ateisme

    A mi em sembla molt bé que l'excel·lent mestra Marta Mata inclinés el seu vot per decidir que la religió ha d'estar fora de l'escola en el Consell Educatiu de l'Estat de caràcter consultiu; crec que ha servit per mostrar les declaracions irrespectuoses dels sectors catòlics reaccionaris de l'estat espanyol que intenten mantenir els privilegis del Concordat entre l'estat espanyol i l'estat vaticà fets predemocràticament on l'església catòlica es garantia els privilegis actuals per continuar la catequesi a l'escola i als instituts. En un estat no confessional no s'hauria de privilegiar cap religió a l'escola. Per això, al meu parer, la millor fórmula potser seria la possibilitat d'ofertar una "història de les religions o de cultura religiosa" impartida per professorat llicenciat en història, filosofia, sociologia, antropologia, psicologia, pedagogia, etc. desvinculat de qualsevol confessió religiosa i vinculat a l'estat com la resta del professorat. Al meu parer és convenient i interessant que les religions s'estudien a l'escola, en la seua vessant de repercusions negatives i positives que han aportat en cada època, -des d'Egipte, passant per Grècia, Jerusalem, Roma, la Índia, l'Islamisme, l'humanisme, la conquesta d'Amèrica, la Il·lustració i l'actualitat-, per saber la seua influència durant la història i actualment les formes religioses que se'n deriven de les antigues religions, dels nous mites i les noves formes religioses actuals. Tanmateix, potser seria convenient que fos una assignatura optativa, a elegir junt a hª de l'ecologia, l'antropologia, la sociologia, la història de l'economia, la hª de la psicologia... i que cadascú personalment pogués triar si vol saber alguna cosa de les religions o ho deixa córrer perquè saber de les religions potser és molt important, però saber d'ecologia, de les societats, etc. potser també ho és i molt. Jo, personalment, que he estudiat filosofia, sociologia i teologia, no ho trobe incompatible i crec que tot ajuda a ser més crítics sí realment s'estudia des de la llibertat, des del respecte a les religions i a l'agnosticisme i a l'ateisme també, des de una certa recerca d'"objectivitat" -si aquesta és possible-... Per tant, el que em sembla més important, tan si s'acorda continuar donant religió a l'escola pública (i privada) és que el professorat es desvinculara d'esglésies que per la seua pròpia estructuració tenen una perspectiva doctrinària, dogmàtica, catequètica, esbiaxada i molt parcial; per tal d'avançar en una línia de educar persones lliures, no dogmàtiques, responsables, autònomes i interdependents de les societats on s'inserim, crec que seria convenient un canvi en el sistema educatiu en la línia de més participació , més democràcia, menys docrinarisme i dogmatisme i més capacitat de coneixement de les distintes religions, de la història de l'ateisme i de l'agnosticisme en igualtat de condicions. Per això , jo estic en contra de quasevol catequesi a l'escola, però estic a favor d'una història de les religions i de les seues rèpliques a l'ensenyamment, de manera totalment lliure i voluntària. Així es garantiria l'anàlisi acurat i l'estudi independent de les religions a l'escola i la desvinculació del professorat que avui dia estan vinculats a una jerarquia eclesiàstica de bisbes que es situen políticament i religiosament a l'extrema dreta d'un nacionalisme fonamentalista-espanyolista-catòlic que ens fa fredat, o d'un fonamentalisme islamista que fomenten el sectarisme i un ghetto fanàtic i hostil contra el laicisme i la separació de la religió i l'estat. No sé si m'he esplicat suficientment; escric totes les setmanes en el vilaweb-ontinyent i m'he llegit les interessant reflexions que es fan en aquest debat sobre la religió a l'escola que ha iniciat Vicent Partal, d'alguna manera aquestes notes apressades que he fet em serviran per a l'article d'aquesta o d'un altra setmana. us done les gràcies per incitar-me a reflexionar sobre un tema que he conversat abundosament el meu sindicat l'STEPV (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià) i que tot i compartir les seues propostes de la religió, en el sentit de "catequesi" catòlica, fora de l'escola, en el fons crec que seria millor que les religions s'estudiaren i molt a l'escola, però d'una manera més crítica, per personal més preparat, més independent i desvinculat de plantejaments sectaris; que s'estudiés no una religió sinó diverses, que s'estudiés també les conseqüències i els efectes de les religions en les societats, la relació entre les dones i les religions, el feminisme i les diverses religions, la relació entre les distintes visions de la natura i les distintes visions de déu o d'humanitat, la vinculació entre les guerres i les religions, la noció de "guerra justa" des del'actualitat, la noció de "conquesta", de "colonització", els "martiris", els "exterminis", la relació entre violència i religió, la nició de sexualitat que hi ha a cada concepció religiosa, la noció de cos, d'esperit, d'ànima... la manera d'organitzar-se i estructurar-se les diverses religions, la noció de "poder", les relacions i els vincles entre els poders i les religions alllarg de la història... Jo crec que totes aquestes coses s'han d'estudiar, algunes companyes i companys meus creuen que aquestes coses s'estudien ja a les distintes asignatures i no cal afegir-ne una específicament sobre "religió" d'una manera especialitzada; jo crec que potser tenen raó, però en el context en el que ens trobem potser siga més convenient estudiar específicament també les diverses religions i sobretot el judaisme, el cristianisme, l'islamisme, l'hiduisme i el budisme perquè potser són eines que configuren les nostres identitats individuals i col·lectives també al món actual, i ens convé saber com es contrueixen les identitats i com es manipulen per a poder decidir en la construcció de les nostres identitats, a nivell de consciència individual i a nivell de identitat col·lectiva... Crec que els Països Catalans nopoden ignorar els efectes, les conseqüències i les influències de les religions alllarg de la història i inclús actualment quan l'església catòlica sembla viure un nivell de decadència que es mostra en la seua rigidesa i autoritarisme reacionari. Per a denunciar aquests dogmatisme reaccionaris, potser l'estudi de la religió, és a dir, de les religions, siga una ferramenta útil. Segurament m'he deixat moltes coses obertes, però és un tema crec que bastant complex, que té molts matisos i s'ha de tractar amb molta cura perquè, de vegades, crec que que tendim a tractar les coses d'una manera exclusiva en creure com el papa de Roma que estem posseïts per la infalibil·litat. Si he donat a entendre amb els meus arguments alguna cosa semblant, ho retire tot perquè el meu propòsit és servir per al debat i la reflexió, crec que, a pesar de tot, les religions poden ser útils també per a la reflexió, sempre que el professorat reste desvinculat de jerarquies eclesiàstiques que els acomiaden per divorciar-se, per no anar a missa o per no estar d'acord amb la línia política i religiosa d'extrema dreta de l'església catòlica actual dirigida per la banda de l'opus dei. Evidentment, al meu parer, aquesta religió dogmàtica hauria de restar fora de l'escola i no és possible que un estat aconfesional mantinga privilegis franquistes després de més de 25 anys de "democràcia" que és on diuen que estem.

    RespondreInapropiat