Les veus dels pacients
19
inForma
Hepatitis víriques: bombes de
rellotgeria ocultes que esclataran
malgrat s’intenta amagar-les
En una actitud inèdita i increïble el «CDC -Centres for
Diseases Control and Prevention» dels Estats Units- va
publicar a finals de setembre una llista dels que podrien
ser anomenats «sis reptes de Salut Pública que es
poden vèncer»: sida, obesitat, tabaquisme, embaràs
en adolescents, accidents de circulació i infeccions en
els hospitals.
Sorprenentment el CDC omet la major epidèmia de
l’actualitat: les hepatitis víriques, que afecten un gran
nombre de ciutadans nord-americans i a causa de les
quals, si tenim en compte les estadístiques en l’àmbit
mundial, podem afirmar que moren 1 persona cada
20 segons, 3 cada minut, 180 cada hora, 4.320 cada
dia, 1.576.800 persones cada any.
Cada cop està més clar que, com deia el Dr. Jordi Gol,
“la lluita per la salut és una lluita política”, i és per això
que ens preguntem:
Per què els governs no reaccionen davant
d’aquest greu problema de salut pública del qual
sabem que, pel que fa a l’hepatitis C, més d’un
60% dels afectats ni tan sols estan diagnosticats
i, a més, no arriben a curar-se ni un 50% dels
«afortunats» que són tractats?
Per què, després de més de dues dècades,
continuem ocults i oblidats en profunds abismes
sense cap tipus de reconeixement per part dels
departaments públics?
Per què aquest ferri silenciament a què està sotmesa
l’hepatitis i, conseqüentment, els propis
malalts?
Per què l’OMS, Organització Mundial de la Salut,
va donant llargues any rere any, unes vegades
per una cosa, altres per una altra, i es mostra incapaç
de passar a l’acció de manera inmediata,
concreta i efectiva?
Per què a Catalunya no s’aconsegueix fer una
Marató de TV3 per a les malalties hepàtiques?
Per què no hi ha un programa específic per a les
hepatitis?
Per què el tema de les hepatitis no és tractat en
els mitjans de comunicació com ho són moltes
altres malalties, entre elles la SIDA?
Davant d’aquest mutisme, hem de sospitar que alguna
cosa molt greu es tracta d’ocultar, i fins i tot obviar, per
tots els mitjans, i, amb tots els respectes cap a aquests
«sis reptes prioritaris a vèncer», considero igual que
la Sra. Lorren Sandt, presidenta de The National Viral
Hepatitis Roundtable (NVHR), que aquesta exclusió de
les hepatitis víriques, una vegada més, no és conseqüència
d’un simple descuit, sinó una acció premeditada.
La 63a Assemblea General de l’OMS, el maig passat
(després d’haver-se posposat el tema en anys anteriors)
va adoptar per fi la tan esperada resolució sobre
les Hepatitis Virals. Però en aquesta, tot i reconèixer
la magnitud del problema, només es fan tèbies recomanacions
i no es reconeixen específicament els
monoinfectats. En la resolució es demana a la directora
general que “en col·laboració amb els estats membres,
estableixi les directrius, objectius subjectes a terminis,
estratègies i instruments per a la prevenció i el control
de les hepatitis virals”, però, en la que és l’última frase
de la resolució, es demana a la Dra. Chan que “informi
a la 65a Assemblea Mundial de la Salut, a través del
Consell Executiu, sobre l’aplicació de la present resolució”.
Això vol dir que fins d’aquí a 2 anys no tornarà a
tractar-se el tema de les hepatitis, i mentrestant, quins
terminis i accions concretes desenvoluparan l’OMS
i els Departaments de Salut dels governs?
Com en moltes altres coses m’agradaria equivocar-me,
però la realitat és la que és. Quelcom de surrealista
envolta aquesta malaltia. Els malalts patim diversos
condicionants que amenacen la nostra salut, tenallen la
nostra supervivència diària i també la relació amb el nostre
entorn afectiu, laboral i social. Com a persones que
vivim en societat, aquests àmbits que ens exclouen,
haurien de servir-nos com a graons per a continuar el
camí de la vida i no ser torrents relliscosos pels que
caiem, arrossegant tot el que orbita al nostre voltant.
Tots els malalts, i la societat en general, hauríem de
reaccionar, perquè mentre els polítics no tinguin por
que podem esquitxar el seu aparador d’immaculada
pulcritud, no ens tindran en compte malgrat moren
diàriament al món 4320 persones a causa de les
hepatitis víriques. Aquestes morts sempre són anònimes,
a més de ser amagades, i mai donen el morbo
suficient per als mitjans de comunicació.
RespondreInapropiat
