• Carpe

  12.05.2012 15:34

  Què hi farem?

  És que ho van deixar tot "atado y bien atado"

  RespondreInapropiat

• Despert...!

  11.05.2012 23:07

  El franquisme sociològic,vigent al segle XXI

  El silenci sobre el règim franquista ha imperat deliberadament en moltes institucions. La polèmica al voltant dels símbols i monuments franquistes ha reviscut a causa de la campanya que han endegat un grup d'experts per treure les restes del Generalíssim, “cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu”, del Valle de los Caídos, aquell infame monument construït per a glòria d'un règim criminal, els membres del qual van fer matar fins al seu darrer batec.
  Com és habitual quan es parla de monuments franquistes sempre surt a relleu el monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa. És tan trist que el nom de de la ciutat hagi de sortir sempre embolicat de rostre franquista. Alguna responsabilitat i grossa tenen els i les seus/es dirigents actuals i els i les que han tingut responsabilitat de govern durant les darreres tres dècades. Sembla que per quatre vots ben comptats, pretenen mantenir el monument feixista més important d'Europa! Si això és el seu orgull.. i la seva imponent àliga imperial.!
  L'ombra de “frau econòmica torna a sortir a la palestra”, i és un argument més per mantenir el Generalíssim i el fundador de la Falange en un lloc de privilegi.Com lamentable és que el Monument franquista continuï presidint l'Ebre. No només l'àliga, tot el monument és franquista i representa els valors d'aquell règim. Ens diran que hi ha altres prioritats, que no és el moment, que no remenem coses que fan mal olor. La realitat és que tenen interessos polítics , i que sembla que els rellisquin tant la Memòria Històrica com les víctimes del franquisme pur i dur.

  Somni

  Carpe 11.05.2012 15:51

  Froilan; i quan et despertes què trobes?

  RespondreInapropiat

• Carpe

  11.05.2012 15:51

  Somni

  Froilan; i quan et despertes què trobes?

  RespondreInapropiat

• El Froi

  10.05.2012 13:05

  Iniciativa Escola 2012-2013

  Somio tantes coses...! N'he intentat explicar unes quantes,tot i aportant-ne les meves idees pedagògiques a la “Iniciativa Escola 2012-2013”. Potser algunes us cridaran l'atenció, o potser no; potser algunes no us agraden, o potser si...!.Només són somnis d'un mestre que intenta pensar per si mateix i a qui encara li queden moltes coses per aprendre.
  Somio amb una escola pública a la qual l’alumne no té por; pel contrari coneix el valor d’allò que n’està rebent i de l’època de la vida que està vivint; sent l’alegria de la joventut, el valor de l’amistat i la bellesa del coneixement.
  Somio que els alumnes Aprenen força: saben qui era en Ramon Llull, com es resol una equació, quins rius hi ha a Catalunya, per què les coses cauen al terra si no les agafem…!.Somio amb una escola pública a la que hi van els pares cada cop que hi ha un problema, un dubte, una nota baixa, però no per renyar el mestre, sino per ficar-s’hi d’acord en com renyar el nen. I somio que els nois tenen pares i no només amics, que han de tornar a casa a una hora determinada i que els revisen els deures cada dia. També els ensenyen que quan una persona parla és de mala educació interrompre i que cal dir “bon dia” a l’arribar a un lloc.
  Somio que el mestre torna a ser algú a qui cal respectar i en qui pots confiar alhora. I que aquest mestre és una persona que ha rebut prou formació com per a posar-se davant de 30 adolescents i ensenyar-los gramàtica, geografia, matemàtiques o física. Ha arribat a l’aula per les seves capacitats i coneixements i, a tots els mestres se’ls ha donat les mateixes oportunitats i possibilitat d’adquirir experiència docent, sigui quina sigui la seva especialitat, capacitat econòmica o circumstància vital. M’imagino el dia que no hi ha mestres que porten cinc anys en una llista i que, finalment, han d’hipotecar una vida ja estable per a fer allò que tant enyoren. No pot ser que la vida d’una persona depengui d’un número.
  Somio que una escola és un centre de coneixement, on s’ensenya i s’aprèn, on l’important és el saber per si mateix. Somio que els centres escolars no només ensenyen professions, perquè, abans de saber treballar, s’ha de saber cultura. En cas contrari, eduquen màquines de fer diners, sembre societats materialistes, cruels, buides d’esperit i de capacitat crítica. Ensenyen que l’única cosa important és treballar, guanyar diners ràpidament; “fer”, però no “saber”. Per això creen una societat sense gust per la literatura, ni per l’art, ni per la música; una societat èbria d’oci barat, sense ànima per distingir allò important de l’engany comercial; una joventut l’única forma de divertir-se de la qual és perjudicar-se.
  Per això les escoles tenen una sèrie de continguts mínims, essencials, que cal assolir abans de decidir el camí dels seus estudis. I somio que està clar quins són els objectius d’aprenentatge, i, que està clar que tot aquell alumne que, havent tingut una sèrie d’oportunitats, no els ha assolit, no aconsegueix el seu “suficient”. M’agradaria que tots els nois que obtenen el títol corresponent a una etapa educativa, tenen els mateixos coneixements, s’han hagut d’esforçar de la mateixa manera i han assolit els mateixos continguts.Somio que desapareixen els exàmens de “suficiència” i els aprovats gratuïts.
  M’agrada pensar que, un dia, als centres escolars serà important aprendre a valorar el coneixement per si mateix, sense un final laboral únicament. Crec en una societat rica culturalment."
  Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

  Les Llars d'Infants no cobren a Sitges

  Ja està bé...! 08.05.2012 22:36

  El conflicte laboral que sacseja des de fa mesos les llars d'infants municipals de Sitges, lluny de resoldre's, es complica encara una mica més. Les treballadores de les escoles bressol no han cobrat la nòmina del mes d'abril i ja no soporten més la situació, que a principis de curs es va agreujar amb una retallada salarial generalitzada.
  
  La plantilla ha decidit aprofitar l'hora de dinar per portar la seva protesta davant de la regidoria d'Ensenyament, ja que fan l'Ajuntament corresponsable de la seva situació. Des d'ahir, les treballadores se'n van a dinar a les portes de l'edifici Sitges Reference per tal que els responsables municipals no s'oblidin del seu problema.
  
  L'empresa concessionària de les llars d'infants municipals de Sitges responsabilitza l'Ajuntament de no estar al dia dels pagaments pel servei que donen, però les treballadores es troben en mig d'un estira i arronsa i se senten les víctimes del conflicte, juntament a les famílies, que paguen puntualment tots els mesos les quotes de la llar.
  
  A l'actual situació laboral s'ha sumat l'anunci que l'empresa vol prescindir el curs vinent d'una de les educadores.

  RespondreInapropiat

• Ja està bé...!

  08.05.2012 22:36

  Les Llars d'Infants no cobren a Sitges

  El conflicte laboral que sacseja des de fa mesos les llars d'infants municipals de Sitges, lluny de resoldre's, es complica encara una mica més. Les treballadores de les escoles bressol no han cobrat la nòmina del mes d'abril i ja no soporten més la situació, que a principis de curs es va agreujar amb una retallada salarial generalitzada.
  
  La plantilla ha decidit aprofitar l'hora de dinar per portar la seva protesta davant de la regidoria d'Ensenyament, ja que fan l'Ajuntament corresponsable de la seva situació. Des d'ahir, les treballadores se'n van a dinar a les portes de l'edifici Sitges Reference per tal que els responsables municipals no s'oblidin del seu problema.
  
  L'empresa concessionària de les llars d'infants municipals de Sitges responsabilitza l'Ajuntament de no estar al dia dels pagaments pel servei que donen, però les treballadores es troben en mig d'un estira i arronsa i se senten les víctimes del conflicte, juntament a les famílies, que paguen puntualment tots els mesos les quotes de la llar.
  
  A l'actual situació laboral s'ha sumat l'anunci que l'empresa vol prescindir el curs vinent d'una de les educadores.

  Hola!

  Sthella 07.05.2012 17:29

  Mira en aquesta pàgina a veure si et serveix, perque surten tots el cursos per estudiar. http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.d7cfc336363a7af8e85c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=0a8137a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0a8137a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

  RespondreInapropiat

• Sthella

  07.05.2012 17:29

  Hola!

  Mira en aquesta pàgina a veure si et serveix, perque surten tots el cursos per estudiar. http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.d7cfc336363a7af8e85c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=0a8137a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0a8137a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

  treballar en animacio digital

  Silvia 03.07.2008 19:51

  M'agradaria treballar en temes de videojocs o animació digital perque m'encanta aquest tema. Què he d'estudiar per treballar d'això?
  

  RespondreInapropiat

• Carpe

  07.05.2012 17:13

  Cua fluixa

  No arribarem enlloc amb aquesta cua tan fluixa

  RespondreInapropiat

• L'Observador

  05.05.2012 17:30

  Visita d'En Jordi Pujol a Sitges

  Convidat per la revista On, l’expresident visita la Fundació Stämpfli i comparteix les seves reflexions sobre l’estat del país amb representants de la societat civil sitgetana.
  L’expresident de la Generaltat, Jordi Pujol, va ser a Sitges divendres passat, convidat per la revista On, que edita Hydra Media. El motiu de la visita era presidir l’acte de presentació del nou format digital de la publicació –que es va celebrar al restaurant Pic-nic– i commemorar la trobada d’intel•lectuals catalans i castellans que fa trenta anys va acollir el Palau Maricel amb la finalitat de trobar ponts entre tots dos mons. L’expresident va aprofitar per a visitar també la flamant Fundació Stämpfli.
  Jordi Pujol va mostrar a Sitges el seu magnetisme, tant en la seva intervenció com en la visita a la Fundació Stämpfli o passejant per la Ribera, on va ser aturat constantment per ciutadans de Sitges i visitants del Festival Internacional de Patchwork.
  La revista On (www.oncultura.com) va convidar l’expresident per a que abordés la trobada que va reunir el desembre de 1981 a 84 intel•lectuals catalans i castellans al Palau Maricel, amb la finalitat de construir ponts entre les dues cultures i, sobretot, rebre major comprensió de les aspiracions nacionals catalanes. La trobada es va celebrar per iniciativa de Jordi Pujol, que aleshores feia un any i mig que era president de la Generaltat.
  Durant la seva intervenció de divendres passat, el qui va ser president entre 1980 i 2003 va mostrarse dolgut per la poca receptivitat actual que des de la intel•lectualitat i el conjunt de la societat espanyola es té per la cultura catalana. “Ara ja no hi ha intel•lectuals castellans que defensin Catalunya”, va afirmar Pujol. En aquest sentit, l’expresident va reflexionar durant gairebé una hora i mitja sobre els reptes irrenunciables de Catalunya, com el pacte fiscal, la competitivitat econòmica, l’empenta de la societat civil, la defensa de la llengua i la integració dels immigrants. Pujol no va defugir els punts més delicats, quan va apuntar que si no es produeix un canvi d’actitud per part d’Espanya, Catalunya haurà d’optar per la independència.
  L’expresident va recordar la trobada de 1981 i va subratllar l’esperit plural que la va caracteritzar tant en l’equip organitzador com entre els convidats. Durant la seva exposició, Pujol va traçar l’evolució del pensament del catalanisme en els darrers trenta anys i el difícil encaix amb Espanya i va confiar en les decisions que haurà de pilotar el president de la Generalitat, Artur Mas, en els propers anys.
  En l’acte de divendres passat, Jordi Pujol va compartir taula amb l’alcalde de Sitges, Miquel Forns; la regidora de Cultura, Mireia Rossell; la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, i el president del Gremi d’Hostaleria, Joan Anton Matas, a més d’una vintena de sitgetans vinculats al món cultural, que van ser presentats a l’expresident per Santi Terraza. Abans del dinar, els responsables de la revista On, Eduard Ripoll i Marta Aragó, van presentar la nova etapa de la revista. Com a cloenda de la trobada, l’alcalde Miquel Forns va obsequiar Jordi Pujol amb un exemplar del llibre “Sitges d’ahir i de sempre”.
  Visita a la Fundació Stämpfli
  Abans de l’acte commemoratiu del restaurant Pic-nic, l’expresident de la Generalitat va visitar la Fundació Stämpfli i es va interessar per la iniciativa del matrimoni Stämpfli per dotar Sitges d’un centre internacional d’art contemporani, així com per diferents capítols de la història de Sitges. Durant la visita, Pere Stämpfli va oferir un recorregut comentat del fons de la col•lecció exposat a les tres sales. L’expresident va mostrar la seva admiració també pel treball de recuperació i reconstrucció de l’espai realitzat per l’arquitecte Josep Maria Coll.
  Acabada la visita, Jordi Pujol va estrenar el Llibre d’Honor del Consorci del Patrimoni de Sitges, convidat per la seva directora, Vinyet Panyella. A la visita també hi van ser l’alcalde Miquel Forns, i la regidora Mireia Rossell, així com el membre del Patronat de la Fundació, Lluís Jou i l’arquitecte Josep Maria Coll.
  Jordi Pujol signant al Llibre d’Honor dels museus Marta Ferrusola i Miquel Forns

  Visca el Barça i visca Catalunya!

  Anònima 04.05.2012 21:15

  Catalunya no és un país normal. és un pais que viu en una aparença democràtica però que en realitat està sotmesa al poder d'una nació que té com a objectiu primordial el fer-la desapareixer, esborrar-la com a tal nació i convertir-la és una cosa subalterna i asimilada a una realitat que és contrària a la seva. Catalunya té el repte de trencar aquesta situació que s'aguanta sobretot per la forta manipulació i el continu desgast econòmic a que la sotmet Espanya. I amb la fatxenderia i el cinisme amb que ho fa. El Barça, ho has d'entendre amic, és una vàlvula d'escapament a aquesta situació i una manera de resistència simbòlica per tal de subsistir. Potser no estàs d'acord amb la descripció que he fet de la dramàtica situació que viu el país. Alehores ets un botifler. Sinò, si comparteixes la visió de l'assetjament espanyol i la necessitat de trencar-lo, tingues una mica de paciència, que quan siguem independents i lliures el Barça no caldrà que sigui més que un club. Nomès li quedarà, això sí, un gloriòs paper en la història de resistència. El R (per real) C D Espanyol (per espanyol) mai no en tindrà cap perquè mai NO s'ha significat en tal sentit: amb aquest nom, i amb aquest ressentiment, més aviat al contrari. Visca el Barça i visca Catalunya!

  RespondreInapropiat

• Anònima

  04.05.2012 21:15

  Visca el Barça i visca Catalunya!

  Catalunya no és un país normal. és un pais que viu en una aparença democràtica però que en realitat està sotmesa al poder d'una nació que té com a objectiu primordial el fer-la desapareixer, esborrar-la com a tal nació i convertir-la és una cosa subalterna i asimilada a una realitat que és contrària a la seva. Catalunya té el repte de trencar aquesta situació que s'aguanta sobretot per la forta manipulació i el continu desgast econòmic a que la sotmet Espanya. I amb la fatxenderia i el cinisme amb que ho fa. El Barça, ho has d'entendre amic, és una vàlvula d'escapament a aquesta situació i una manera de resistència simbòlica per tal de subsistir. Potser no estàs d'acord amb la descripció que he fet de la dramàtica situació que viu el país. Alehores ets un botifler. Sinò, si comparteixes la visió de l'assetjament espanyol i la necessitat de trencar-lo, tingues una mica de paciència, que quan siguem independents i lliures el Barça no caldrà que sigui més que un club. Nomès li quedarà, això sí, un gloriòs paper en la història de resistència. El R (per real) C D Espanyol (per espanyol) mai no en tindrà cap perquè mai NO s'ha significat en tal sentit: amb aquest nom, i amb aquest ressentiment, més aviat al contrari. Visca el Barça i visca Catalunya!

  Som més que un club

  DGM 03.05.2012 12:07

  A Catalunya sembla que només hi ha un equip de futbol. Jo soc soci de l'Espanyol i la veritat estem una mica farts de aquesta situació, tant televisió com premsa o ràdios de Catalunya només tenen el pensament únic del barça i als altres equips catalans com si no existissin. Fins als col.legis els inculca'n el tema barça i la veritat és una pena, això amb recorda temps passats que ja sabem tots el que passava.

  RespondreInapropiat

• El Mestre

  04.05.2012 18:31

  L'Escola a Sitges és la Història dels Infants

  L’any 1833 és l’any-clau en què es ratifica la necessitat que els ensenyants, tinguin el títol de Mestre per a exercir la docència,ratificat per la Comissió Provincial d’Instrucció Pública-.Encara no existia el Ministeri d’Instrucció Pública.
  Fins aquesta data,els ensenyants a Sitges eren diversos,segons els nivells de l’ensenyament establert per l’oficial i primera Llei de 1833 i confirmades per la Llei Moyano l’any 1857: *Mestres de Minyons,*Mestres de Tercera Classe.* Mestres de Companyia.*Mestres d’Ensenyar*Mestres de Llegir i d’Escriure-.*Mestres de Primeres Lletres.*Mestres de Primera Educació. *Mestres d’Instrucció Primària.*Mestres d’Educació Elemental. i*Mestres d’Ensenyament Primari.
  Qui eren el Mestre de Minyons:
  El seu mestratge no és haver acabat una carrera pedagògica,sinó ésser un estudiant encara-.La seva sort o la seva desgràcia depèn del Municipi o de l’Església-.Passa pels pobles buscant feina-.A Sitges un mossèn de Capella podia ésser un Mestre de Minyó-.Tenien un Contracte anual-.
  Mestre de Tercera Classe
  “Mestre per a la Instrucció Primària Elemental Completa”,que seria la intitulació com a resultat de l’apunt per a Mestre de les Lletres-.Eren contractats per l’Ajuntament.
  Mestra de Costura,que es deia a Sitges l’Escola Dominical,que es dedicava a rebre les nenes,tots els diumenges,per fer-les l’ensenyament primari i l’educació religiosa-. Escola Dominical la dirigien senyoretes i vídues famoses com la Isabel Julià,vídua d’en Massó-.Aprenien a Sitges,la Doctrina Cristiana,fer puntes,cosir,brodar i els bons costums,sense cap pagament,sinó per amor de Dèu Nostre Senyor-.Són dones que demanen ésser “Religioses de Ntrª Srª de l’Ensenyança”-. L’Ajuntament de Sitges li dedica el C/ Isabel Julià.
  Pagar els Mestres d’Escola,ja de l’any 1894 en endavant, no entra en la concepció que tenen els Ajuntaments com a municipis-.No pagar els mestres és doblement tradicional-.La gana,la fam i el mestre d’escola fan una figura d’epopeia,perquè són termes que s’hi associen-.El Mestre d’Escola, un personatge d’entremès,pobrissó i afamat,ridícul fins i tot-.
  La Junta Local d’Instrucció Pública
  Es creen l’any 1838 als pobles de més de 500 habitants-.Era formada per l’Alcalde,el Rector de la Parròquia,un Regidor del Consistori i dos veïns més-.-.Vigilaven i controlaven els problemes escolars de cada poble-.En elles es concreta la participació dels Ajuntaments fins a l’any 1857,en què la Llei Moyano consolida aquesta participació-.
  El contracte dels Mestres d’Escola el feia la Comissió Superior d’Instrucció Primària de la provincia de Barcelona,que envia els Expedients i una terna de mestres candidats-.L’Ajuntament escull el més convenient de la terna.
  *Per tant,l’escola de Primeres Lletres a Sitges van començar a implantar-se a partir de l’any 1833,any de la instauració del Liberalisme, en un context de transformacions socials arreu de Catalunya-.El Pla Pidal de Madrid,de l’any 1845 va representar,per primer cop el “Sistema d’Instrucció Nacional”.S’hi implantava,per primer cop,el mateix currículum escolar per a l’escola pública com la privada-.
  En aquesta recerca i estudi de l’any 1775 a 2010,valoro força com des del petit municipi sitgetà,lluny de la Barcelona fabril,es va viure les transformacions en l’àmbit educatiu i l’Escola de Sitges.L’oligarquia local dominant era constituïda per homes dels estaments civil i eclesiàstic,dues parts que pactaven abans que radicalitzar les tensions sitgetanes que van sorgir durant el Trienni Liberal (1923-1928).
  A Sitges,durant el segle XIX ,l’any 1848, les MM Concepcionistes van dur a terme una meritòria obra d’escolarització, on les nenes pobres, molt més que no pas els nens, restaven òrfenes d’instrucció-.És a dir, que la dona va ser la gran marginada dels plans nacionals d’educació el segle XIX a la Vila-.La majoria de municipis amb una mitjana de mil habitants tenien una escola per a nenes regentada per dues, tres o quatre monges-.L’existència d’aquestes escoles era indispensable per mantenir la moral tradicional perquè, com afirmaven els Rectors: «hay poca fe y corrupción de costumbres.».
  Així van néixer dues xarxes escolars diferenciades: una de terminal per a les classes populars i una altra de promocional per a les clases mitjanes i altes.Aqui,faig memoria el Col.legi de la Mare de Déu del Vinyet creada pel mestre Caballero.
  L’escola de Sitges, que va acabar sent, un espai per a les classes populars va quedar articulada amb el conegut pel Pla Pidal (1845), que va representar l’aparició d’una “Legislació Educativa Uniforme” per a tots els infants sitgetans-.La implantació de l’escola anava a càrrec del municipi ,que tenia l’obligació de finançar o llogar un establiment de Primeres Lletres per als nens fins als nou anys, gratuït per als més pobres i d’assistència obligatòria-.És a dir,l’Estat manava i l’Ajuntament pagava.
  A l’escola municipal i per tant publica s’ensenyava a llegir, a escriure, a comptar i nocions de doctrina cristiana a partir d’un mateix currículum i amb Mestres de Formació estatal i titulats-.

  Som més que un club

  DGM 03.05.2012 12:07

  A Catalunya sembla que només hi ha un equip de futbol. Jo soc soci de l'Espanyol i la veritat estem una mica farts de aquesta situació, tant televisió com premsa o ràdios de Catalunya només tenen el pensament únic del barça i als altres equips catalans com si no existissin. Fins als col.legis els inculca'n el tema barça i la veritat és una pena, això amb recorda temps passats que ja sabem tots el que passava.

  RespondreInapropiat

1/3173>